Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
enllumenat
enllumenat de la Rambla de Barcelona amb globus de gas, segons un gravat de l’any 1877
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol, especialment els carrers d’un població, una carretera, etc ( enllumenat públic
).
Establert d’acord amb certs criteris i normes a fi d’aconseguir les característiques tècniques desitjades illuminació, luminotècnia
qualitat de vida
Sociologia
Concepte pluridimensional que considera els aspectes objectius i subjectius del benestar social.
És complementari del concepte de nivell de vida, més basat en indicadors econòmics S'ha introduït aquesta noció per poder avaluar les conseqüències no desitjades del desenvolupament econòmic
autocartera
Economia
Part de la cartera d’una societat formada per accions pròpies o de societats del grup empresarial al qual pertany i també per les que són en possessió de tercers testaferros.
El seu objectiu és permetre de manipular les cotitzacions a borsa sosteniment de preus o exercir l’autocontrol contra intrusions no desitjades raiders Per tal com constitueix un capital inexistent, cal restar-lo dels fons propis La legislació espanyola 1988 permet l’autocartera, però obliga a la constitució d’una reserva no disponible i d’un import equivalent
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol
encofrat

Encofrat. Obrers fent motlles per a columnes de formigó
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Motlle construït in situ
que serveix per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…
anell

Anells de rebliment
© fototeca.cat
Química
Element bàsic del rebliment d’una columna.
La funció dels anells és proporcionar un rebliment amb les característiques desitjades de superfície específica, pèrdua de càrrega i mullament Per tant, més que la seva individualitat, interessa de conèixer les característiques de l’empaquetat que formen a la columna Llevat de casos especials, és important que l’empaquetat es formi de manera totalment aleatòria Una tècnica aconsellable és d’omplir d’aigua la columna i tirar-hi els anells d’un a un Només així és possible d’establir les propietats del conjunt per a qualsevol columna de rebliment Normalment, les dimensions de l’…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat…
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la…
aprest
Tecnologia
Recobriment que hom aplica a la superfície de les pells adobades per tal de donar-los les propietats desitjades de brillantor, aspecte i tacte, o bé per cercar protecció enfront de les accions externes tals com l’aigua o el frec.
Els aprests utilitzats en adoberia són molt diversos els més freqüents són preparats amb proteïnes per exemple caseïna, goma, laca, nitrocellulosa, resines acríliques i ceres L’aplicació dels aprests és feta molt freqüentment amb aerògraf, però també són utilitzats pelfes, raspalls accionats a mà o mecànicament i altres dispositius
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina