Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
gel polimèric
Química
Xarxa formada per polímers i inflada amb un solvent capaç de canviar de volum davant d’algun estímul extern.
L’adsorció o desorció del solut és la causa de la variació del volum global del gel i és provocada per canvis físics, com ara la presència d’un camp elèctric, una variació en la temperatura, un canvi en el pH, o un canvi en la composició del medi que l’envolta La velocitat de resposta a l’estímul està inversament relacionada amb la llargada del polímer que li serveix de suport, així els gels de polímer de cadena llarga tenen respostes més lentes que els de cadena curta Les aplicacions principals d’aquests materials es troben en el camp de la robòtica, on poden exercir com a…
Koichi Tanaka
Bioquímica
Químic japonès.
Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tohoku Japó l’any 1983 El mateix any inicià la seva trajectòria professional als laboratoris centrals de recerca de la companyia Shimadzu, i durant uns quants anys treballà a la Gran Bretanya Actualment és membre del Laboratori de Ciències de la Vida del Japó Els seus treballs el portaren en 1987-88 a desenvolupar la tècnica de desorció suau mitjançant làser SLD, Soft Laser Desorption , que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’SLD s’utilitza un impuls làser de baixa…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
refineria

Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…