Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
podrir-se
Biologia
Descompondre’s una matèria animal o vegetal (freqüentment òrgans carnosos de les plantes superiors) per l’acció de bacteris, fongs, etc.
Aquest fenomen, de desorganització dels teixits, pot anar acompanyat de despreniments de gasos més o menys fètids
cop d’estat
Política
Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses (colpisme).
Se sol produir en temps de crisi econòmica i d’indecisió i desorganització del règim polític anterior
slum
Urbanisme
Barri urbà (antic suburbi o zona urbana degradada) generalment superpoblat, amb un gran deteriorament de les condicions d’habitabilitat, d’higiene i de serveis.
Caracteritzats per una gran desorganització social, amb uns índexs de pobresa, analfabetisme i delinqüència anàlegs als que hom troba en el barraquisme
biodinamisme
Psicologia
Doctrina psicològica deguda a Adolf Meyer i lligada a les escoles de Jean Delay, Ernst Kretschmer, Konstantin Nicolaevič Monakov, Mourgue, etc.
S'insereix dins les teories òrgano-dinàmiques segons les quals les malalties mentals són originades per la desorganització biopsíquica a diferents nivells El biodinamisme descansa, doncs, sobre la noció d’estructura jerarquitzada de l’ésser psíquic des dels seus instints i les seves funcions neurovegetatives fins a les formes superiors d’integració del comportament, del pensament i de la persona
Recesvint
Història
Rei visigot (649-672).
Fill de Khindasvint, que l’associà al tron i li abandonà tot seguit el govern Sembla que, a causa d’aquesta successió hereditària, contrària als costums gots, es rebellà contra ell Froia, que, però, fou vençut a Saragossa 651 Impulsà una política unitarista unificà els tipus monetaris Reuní els concilis VIII, IX i X de Toledo i publicà el Liber iudiciorum Fou un home culte, especialment en qüestions religioses Durant el seu regnat s’inicià ja la decadència de l’estat visigòtic amb la desorganització de l’exèrcit i dels recursos econòmics
rebel·lió dels Taiping
Història
Important revolta de caire social i polític duta a terme a la Xina entre el 1851 i el 1864 i que contribuí a la caiguda de la dinastia manxú.
En fou l’inspirador Hong Xiuquan 1814-64, un visionari amb una educació cristiana protestant superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping ‘gran pau’ als seus seguidors Amb un missatge místic i collectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts
Francesc Mata
Cristianisme
Escolapi.
El destinaren a Montevideo a mitjan segle XIX Hi ensenyà al prestigiós internat Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago, on estudiaven els fills de les famílies illusstres d’aleshores Mata visqué la gran crisi provocada en el camp educatiu a causa de l’anomenada Guerra Grande 1843-51, que originà un període de desorganització Féu campanya a favor de l’ensenyament públic, i es traslladà a Melo, on es féu càrrec de l’escola pública de nois i desenvolupà un gran treball hom sap que mentre ell la dirigí 1852-69 i promogué, el centre escolar arribà a tenir més de 100 alumnes…
Manuel Portela Valladares

Manuel Portela Valladares, entre el general Batet i el coronel Francisco Jiménez Arenas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Advocat, fou diputat a partir del 1905 adscrit al partit liberal de Canalejas Es relacionà estretament amb certs sectors conservadors catalans arran de la seva estada a Barcelona com a governador civil en 1910-12 i el 1923, intentant en ambdues ocasions una gestió moderada de la repressió del terrorisme Ministre de Foment en el govern de García Prieto pel setembre del 1923 El gener del 1935 fou nomenat governador general de Catalunya i president en funcions de la Generalitat, poc després d’ésser decretada la suspensió de l’Estatut Tanmateix aviat passà al Ministeri de la Governació abril-…
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…
endorreisme
Geologia
Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al nivell de base general oceànic.
Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides dóna lloc a una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina