Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
platxeri
Tranquil·litat d’esperit, estat de despreocupació.
John Sloan
Pintura
Pintor nord-americà.
Format a Filadèlfia, s’installà a Nova York el 1904 Membre de l' Ash Can School , se centrà en temes populars, de carrer, de platja, vists amb despreocupació, optimisme i una mica d’humor L’aparador del perruquer , 1907, Hartford, Wadsworth Atheneum Fou també un notable aiguafortista Publicà The Gift of Art 1939
Josep Rossell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848
Joan Basset
Literatura catalana
Poeta.
Pertanyia probablement a l’orde de l’Hospital Premiat en justes poètiques, n'han estat conservades vint composicions inèdites trobadoresques, en les quals barreja retoricisme i despreocupació Les seves poesies religioses, llaors a la Mare de Déu — Dansa de Nostra Dona, Dansa e llaor de Nostra Dona , etc—, se cenyeixen, així com les amoroses, a les fórmules de l’amor cortès, i constitueixen amb aquestes el millor de la seva obra Destaquen també Vers lauda i Vers clus, composicions que tracten del cisma d’Occident, com l’artificiós Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa…
Joaquim Amo
Literatura catalana
Prosista i periodista.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació…
Francesc de la Via
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sotsveguer de Girona, atestat entre els anys 1403 i 1425 Les seves poesies líriques revelen el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en ordre invers L’obra coneguda com A la bella Venus és una peça breu en prosa i en vers on són acusades les reminiscències clàssiques, sobretot d’Ovidi, i on l’autor parla del seu amor envers una dama Nicolaua de Pont, muller de Guillem de Bell-lloc, cosí germà de l’escriptor d’una manera enigmàtica, però amb una certa elegància…
Francesc de la Via
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una família del patriciat urbà, culta i rica, que prengué part en el govern localde Girona durant els s XIV i XV Fou sotsveguer de Girona l’any 1406, jurat de la ciutat el 1416 isobreposat d’obres el 1431 També és documentada la seva presència entre els prohoms de la mà major entre el 1412 i el 1433 La seva obra conservada consta de dues cançons, una cobla i tres poemes llargs, i revela el coneixement dels trobadors i una certa influència d’Ausiàs Marc, la producció del qual s’inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en ordre…
tifa
Dit d’una persona que no sosté cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc.
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
educació
Educació
Acció i efecte d’educar, d’ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la collectivitat Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass-media i, sobretot, l’…