Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Lliga Nacional d’Associacions de Música
Música
Organisme creat per la Mancomunitat de Catatunya el 1922.
Agrupava associacions de Barcelona Associació de Música da Camera, Sabadell, Terrassa, Reus, Granollers, Lleida, Girona i Olot La seva finalitat era el foment d’audicions i espectacles musicals a les poblacions del principat desproveïdes d’aquestes activitats
octòpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels dibranquis que es caracteritzen pel fet de posseir solament vuit braços iguals, reunits a la base mitjançant una membrana intertentacular.
Les ventoses són desproveïdes de corona cuticular El cos és més curt que els braços, en forma de sac i sense aletes La conquilla interna és inexistent o bé és molt reduïda En general, són animals bentònics i costaners, depredadors d’una gran voracitat, que s’alimenten sobretot de crustacis, com els pops Hi ha també formes pelàgiques, com els argonautes Són molt comuns a tot el món
hoquetus
Música
Tècnica de composició pròpia de la polifonia dels segles XIII i XIV, que consisteix a alternar les dues o tres veus que hi intervenen: mentre una de les veus canta, les altres es mantenen en silenci, i a la inversa.
Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs Generalment, la utilització de la tècnica de l' hoquetus es reservava per als passatges amb poc text Algunes composicions que reben aquest nom en els manuscrits estan absolutament…
blat tosell
Agronomia
Qualsevol de les varietats de blat xeixa amb les espigues desproveïdes d’arestes.
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…
Els pelobàtids
Aquesta família primitiva, present a la regió paleàrtica, es caracteritza per la possessió de cintura pectoral arcífera i vèrtebres generalment procèliques, desproveïdes de costelles, pupilla vertical, llengua circular, escotada i lliure a la part posterior, i maxillar superior dentat La posta es realitza en bandes gruixudes entorn de plantes aquàtiques i les larves són característicament grosses De la cinquantena d’espècies conegudes, n’hi ha dues que pertanyen a dos gèneres ben diferenciats, sovint atribuïts, fins i tot, a dues famílies diferents, i que habiten les nostres terres Hom les…
vall d’Àger

Vall d’Ager (Noguera)
© Fototeca.cat
Depressió tectònica enclavada, al NE de la Noguera, entre el Montsec d’Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la Depressió Central Catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall.
En són els límits, a l’E, la Noguera Pallaresa que la separa de la vall de Meià, la seva continuació i, a l’W, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part, per embassaments hidroelèctrics el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l’artèria fluvial pallaresa La carretera de Lleida al Pallars travessa l’alineació muntanyosa que limita la vall al S pel coll d’Àger 909 m alt i, bé que penetra a…
ploma

Ploma de colom
Anatomia animal
Ornitologia
Producció de la pell dels ocells formada de ceratina, més o menys mineralitzada, que apareix com una papil·la dèrmica i que un cop ha acabat de créixer es converteix en un òrgan mort fixat a la pell mecànicament.
En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó , fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis , a cada costat del qual hi ha les barbes aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles , que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis Si manquen les bàrbules, les barbes estan lliures i pengen a cada banda del raquis, com s’esdevé en les plomes escapulars de la lliurea…
pseudorafe
Botànica
Zona clara i llisa, situada entre dos rengles de costes, que presenten algunes diatomees desproveïdes de rafe.
endorreisme
Geologia
Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al nivell de base general oceànic.
Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides dóna lloc a una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina