Resultats de la cerca

En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a…

Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia

L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”

Era una de les tres divisions en què fou repartida l’Àsia Menor i comprenia les províncies de l’Hellespont, Lídia, Frígia, Cària, Licaònia, Pisídia i Pamfília

Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Ègara El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual com a primer bisbe d’aquesta seu vers el 464 fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Ègara Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi 516-27, passà també a Barcelona, on és testimoniat el 540 Durant el període visigòtic hom coneix els noms d’uns altres sis bisbes d’Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Ègara Després de…

Es crea la diòcesi de Solsona

Es crea la diòcesi d’Eivissa

Es crea la diòcesi de Menorca

Es crea la diòcesi d’Hispània, a càrrec d’un uicarius resident a Tàrraco, que inclou les províncies Tarraconense, Cartaginense, Gallècia, Bètica, Lusitània i Mauritània Tingitana