Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
acta diurna
Història
Acta del senat romà republicà i, des de l’època de Cèsar (~59 dC), comunicats verbals diaris dels decrets senatorials.
diürn | diürna
Zoologia
Dit de l’animal que desenvolupa una gran part de les seves activitats durant el dia, seguint un ritme circadiari.
diürn | diürna
bruxomania
Hàbit o mania diürna de carrisquejar les dents.
S'anomena també bricomania
amplitud
Meteorologia
Diferència entre els valors extrems d’un element del clima durant un període de temps determinat.
Segons l’element a què hom fa referència, l’ amplitud serà tèrmica , de la pressió , etc Segons el període de temps que serveix per a determinar-la, serà diürna , anual , etc
Nicolau d’Oresme
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, filòsof i científic francès.
En criticar la física d’Aristòtil, defensà precursorament idees sobre la relativitat del moviment i la caiguda dels cossos, connexes amb les hipòtesis de la rotació diürna de la Terra i de l’heliocentrisme
brisa
Meteorologia
Vent de periodicitat diària, de velocitat compresa entre 5 i 9 m/s, originat, al litoral, per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall.
De dies brisa diürna bufa de mar a terra brisa de mar, o de fora , o marinada i de la vall a la muntanya brisa de vall , i de nits brisa nocturna , de terra a mar brisa de terra i de la muntanya a la vall brisa de muntanya
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
creu gammada
Creu gammada
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu grega amb els quatre braços torçuts en angle recte, levogirament o dextrogira, en forma de lletra gamma o d’escaire, i amb els dos trossos d’igual longitud.
És anomenada també esvàstica , i antigament, en llatí, crux gammata Aparagué a l’edat del bronze i fou coneguda pels pobles aris, germànics i els primitius habitants d’Amèrica Possiblement simbolitzava la rotació diürna del Sol Modernament, a Alemanya, es convertí en el símbol del partit nazi i, el 1933, en l’emblema del III Reich