Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
absorció digestiva
Biologia
Incorporació a la sang o a la limfa dels productes procedents de la digestió (aigua, sals minerals, aminoàcids, àcids grassos, monosacàrids, etc); fonamentalment, es produeix a través de les pilositats intestinals, i molt secundàriament a través de la mucosa gàstrica i de l’intestí gros.
lesió de Dieulafoy
Medicina
Lesió d’una artèria inusualment gruixuda que travessa la capa submucosa digestiva i segueix un trajecte en contacte amb la mucosa.
Tot i que la gran majoria de casos es produeixen a l’estómac, on les artèries de la paret són més gruixudes, pot presentar-se en qualsevol lloc del tub digestiu Mínimes erosions de la mucosa poden lesionar aquest vas i provocar una hemorràgia digestiva alta potencialment greu Tant el diagnòstic com el tractament es fan per via endoscòpica i habitualment s’assoleix el control del sagnat mitjançant l’ús de substàncies esclerosants o per electrocoagulació Rarament falla el tractament endoscòpic i cal recórrer a la cirurgia
Francesc Gallart i Monés
Metge.
El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que dirigí fins el 1951 Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona 1926-28 El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva i el 1945 fou elegit president de la Societat Internacional de Gastroenterologia Fundà i dirigí fins el 1952 els Manuales de Medicina Práctica
hidra
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris
de la família dels hídrids que pertanyen als gèneres Hydra, Chlorohydra, Pelmatohydra
i afins.
Cèllules digestives i cavitat gàstrica d’una hidra A, hidra vista en un tall longitudinal 1, tentacle 2, obertura bucal 3, ectoderma 4, endoderma 5, cavitat gàstrica B, tall longitudinal ampliat de la part del cos 6, cèllula digestiva 7, cèllula glandular 8 cèllula digestiva amb miofibrilles Són hidropòlips solitaris i de petites dimensions pocs millímetres als quals manca la fase medusoide en el cicle biològic Tenen forma de sac allargat, amb un extrem disc basal fixat al substrat i l’altre amb l’obertura bucal i una corona de tentacles La reproducció és per…
intoxicació
Malaltia provocada per l’acció de substàncies tòxiques sobre l’organisme.
La introducció del tòxic dins l’organisme és sobretot per via digestiva, respiratòria o cutània L’organisme hi reacciona de distintes maneres eliminació del producte per via digestiva vòmits, diarrea, respiratòria per als productes volàtils o urinària tot i que el tòxic pot lesionar els tubs urinífers i provocar una nefropatia El fetge té una gran importància en la neutralització del tòxic oxidació, reducció, hidròlisi, etc Entre els diversos tipus d’intoxicació cal destacar la intoxicació alimentària , produïda per la ingestió d’aliments tòxics, en mal estat o bé…
Francesc Vilardell i Viñas
Medicina
Metge.
Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de…
poniol
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçària, aromàtica, de fulles ovades petites i de flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres.
Es fa en roquissars calcaris, al País Valencià, al Principat i en algunes altres contrades mediterrànies En medicina popular és molt apreciada com a estomacal i digestiva
mate
eAlisa - Fotolia.com
Alimentació
Infusió feta amb les fulles del mate fetes assecar, torrades i capolades o polvoritzades.
Conté mateïna, cellulosa, sucre, resina, taní i olis essencials És una beguda excitant, bé que no tant com el te, digestiva i nutritiva Concentrat, servei com a vomitiu
mefenesina
Farmàcia
Relaxant de la musculatura esquelètica emprat en el tractament dels estats espàstics hipertònics i hipercinètics.
És sedant i tranquillitzant Hom l’absorbeix ràpidament per via digestiva, i es metabolitza tot seguit És emprat també com a relaxant muscular en cirurgia, en substitució del curare
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina