Resultats de la cerca

El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma…

Descobrí que dinou anys solars del calendari grec equivalien a dues-centes trenta-cinc llunacions, és a dir, que cada dinou anys la lluna tornava a passar per les mateixes fases els mateixos dies Aquest cicle, posteriorment anomenat cicle de Metó o cicle metònic , fou donat a conèixer l’any 433 aC amb motiu dels jocs olímpics tanmateix no fou emprat per a la confecció del calendari fins l’any 330 aC

Dinou països, entre els quals Espanya i França, adopten el sistemamètricdecimal i creen una oficina internacional de pesos i mesures A Espanya no se’n declara obligatori l’ús fins el 1892

Format al Club Natació Barceloneta, el 1991 passà al Real Canoe madrileny i el 1992, al Club Natació Terrassa En el període 1991-93 fou dinou vegades internacional amb Espanya i disputà els Jocs Mediterranis 1991, 1993

Fou membre del Club Natació Sabadell, amb el qual guanyà tres Lligues 2000, 2001, 2002 i dues Copes de la Reina 2001, 2002 En el període 1998-2000 fou dinou vegades internacional amb la selecció d’Espanya

A dinou anys installà un taller, que el 1860 fou traslladat i ampliat Perfeccionà i importà tècniques i sistemes que posaren al dia l’enquadernació als Països Catalans És pare de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l’editor Eduard Domènech i Montaner

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana