Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
dispensari
Centre d’assistència pública vinculat als serveis hospitalaris i als serveis d’assistència sanitària col·lectius.
Els primers dispensaris foren creats per les associacions de beneficiència amb el fi de dispensar gratuïtament tant l’assistència mèdica com els medicaments, i és a partir del s XIX que foren transformats en centres de diagnosi i profilaxi, especialment de determinades malalties, com la tuberculosi i la sífilis Actualment els dispensaris depenen d’organismes públics o formen part dels hospitals, i són centres especialitzats cardiologia, puericultura, antituberculosos, etc i de vacunació
A Barcelona, s'inicien les obres del Dispensari Central Antituberculós
Comencen a Barcelona les obres del Dispensari Central Antituberculós
Josep Torres i Clavé
Exterior del Dispensari Central Antituberculós de Barcelona, obra de Josep Torres i Clavé
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Nascut de família benestant, fundadora del Foment d’Obres i Construccions A divuit anys viatjà per Itàlia, on la coneixença de l’obra de Miquel Àngel li feu deixar la pintura que practicava amb passió Acabà els estudis d’arquitectura el 1928 i, amb Josep Lluís Sert i un reduït nombre de companys, fundà el GATCPAC Dirigí la revista AC i, en collaboració amb Josep Lluís Sert i Joan B Subirana, realitzà les obres mestres del racionalisme arquitectònic català, com el Dispensari Central Antituberculós i la Casa Bloc Amb altres membres del GATCPAC portà a terme, entre els treballs més importants…
Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
Vista del Dispensari Central Antituberculós del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
© Fototeca.cat
Arquitectura
Associació creada a Barcelona —amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930— com a secció catalana del CIRPAC
.
L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…
Josep Maria Bosch i Masgrau
Medicina
Metge.
Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat…
Joan Baptista Darder i Rodés
Metge pneumòleg.
Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pollen i espores de l’aire atmosfèric Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona
Lluís Barraquer i Roviralta
Medicina
Metge.
Fou un dels creadors de la moderna escola de neurologia catalana en el seu dispensari, fundat el 1882, de l’Hospital de la Santa Creu Descriví per primera vegada la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva, la qual rebé el seu nom malaltia de Barraquer-Simons , el reflex de prensió plantar, l’atetosi associada a les encefalopaties infantils adquirides i l’atròfia unilateral generalitzada d’origen reflex
ambulatori
Medicina
Lloc on acudeixen alguns malalts en règim d’externs per a llur tractament.
Forma part de l’organització sanitària d’un país Les funcions principals que els metges fan als ambulatoris són establir un diagnòstic clínic, portar a terme els exàmens preparatoris per a una intervenció quirúrgica, fer un control de la medicació, vigilar l’evolució dels processos patològics, les convalescències, o fer revisions periòdiques de salut En la majoria dels casos el malalt efectua visites successives a l’ambulatori fins que és donat d’alta L’ambulatori forma part, juntament amb el dispensari, dels anomenats centres de salud
Josep-Antoni Barraquer i Roviralta

J. A. Barraquer i Roviralta
© Fototeca.cat
Medicina
Oftalmologia
Metge.
Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer
Francesc de Paula Morera i Gatell
El pavelló dels Camps Elisis de Lleida, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, topògraf i urbanista.
Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX