Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
camisa

Camisa
Indumentària
Peça de vestir que cobreix el tors i que hom porta sobre la pell o sobre la samarreta o altra roba interior, cordada per davant, d’ús més general entre els homes que en les dones.
Consta de cos i mànigues El cos és format pel coll generalment doblegat i a vegades postís, la pitrera pala , en determinats tipus de camisa, i els faldars les mànigues, habitualment llargues, duen sovint un puny doblegat
caputxina
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels topalls que en les minerves serveix per a guiar el paper.
Originàriament eren fets amb una tira de paper doblegat en una forma semblant a una caputxa
carpel
Botànica
Fulla modificada que, probablement amb caràcter de macrosporofil·le, forma part del gineceu
.
A les gimnospermes és obert A les angiospermes és una fulla que s’ha doblegat pel nervi mitjà i s’ha soldat per les vores per tal de formar un òrgan en forma de matràs, on el ventre correspon a l’ovari, el coll a l’estil i els llavis a l’estigma
cranc

Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang…
contrafagot

Contrafagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, el membre més greu de la família del fagot.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es…
clau

Claus
© fototeca.cat
Oficis manuals
Tija metàl·lica punxeguda per un extrem i amb cabota a l’altre, que en limita la penetració, i que, feta entrar a cops, serveix per a unir dues peces, per a penjar alguna cosa o també com a ornamentació; actua per fricció de la seva superfície amb les parets de l’orifici.
La forma, les dimensions i el material del clau dependran bàsicament de la seva funció Antigament els claus eren forjats manualment i n'hi havia nombrosos tipus, entre els quals els més emprats eren el dinal —cairat, de 5 o 6 cm de llarg— i el mallal —de cabota grossa, en forma de mall— La fabricació manual durà fins al primer terç del s XIX, en què començà la mecanització, que provocà una gran simplificació de les formes i una reducció dels diversos tipus Actualment la fabricació dels claus es fa en fred a partir de barres, planxes o filferro, i hom els dóna la forma adequada per estampació…
tuba wagneriana
Música
Tipus especial de tuba, de forma ovalada i amb el pavelló orientat cap amunt, que fou concebut i construït a instàncies de R. Wagner, el 1870, per a les representacions de L’anell del Nibelung.
En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba,…
ratlla
Sec que resta en un full, roba, etc., després d’haver estat doblegat.
saxhorn
Saxhorn baríton
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, generalment en forma de tuba vertical, dissenyat i desenvolupat originalment per Adolphe Sax i que, construït en diferents mides, forma una extensa família (des del sopranino fins al contrabaix).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta amb mecanismes per a modificar el so fonamental Consisteix en un tub metàllic doblegat de manera semblant a una trompeta o bé, sobretot en els instruments germànics, de forma elíptica L’embocadura gairebé sempre és situada formant un angle recte amb el pavelló, per la qual cosa sol ser tocat amb la campana en posició vertical, com el bombardí i la tuba El so és generat per la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic de perforació hemisfèrica El cos de l’instrument és un tub de metall…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina