Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
dolç
Dolços
© C.I.C - Moià
Pastisseria
Producte alimentari en el qual els components dolços (sucre, mel, glucosa, dextrosa, etc.) són suficientment majoritaris per a imposar llur sabor.
dolç | dolça
Miquel Dolç i Dolç
Literatura catalana
Poeta, assagista i llatinista.
De família camperola, es llicencià 1942 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es doctorà 1951 a Madrid amb Hispania y Marcial 1953 Fou professor de l’institut d’Osca 1943-55 i catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla 1955-57, València 1957-68, on fou degà de la facultat de filosofia i lletres en 1965-68, i a l’Autònoma de Madrid 1968-82, de la qual també fou degà de la facultat de lletres Començà la seva producció poètica dins la línia de l’Escola Mallorquina amb El somni encetat 1943 i Ofrena de sonets 1946 Posteriorment, evolucionà cap a una poesia més…
,
pernil dolç
Pernil dolç
Alimentació
Pernil de porc, desossat, assaonat, nitrificat i cuit, emmotllat amb cobertes o en llauna.
Hom pot fumar-lo o afegir-li espècies i condiments és considerat una carn freda
llimoner dolç
llimoner dolç
James Steakley (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre molt semblant al llimoner, però de flors d’un blanc pur, de la família de les rutàcies.
Els seus fruits són anomenats llimones dolces
sabor dolç
Alimentació
Un dels quatre sabors fonametals.
La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg
pèsol dolç
Botànica
Agronomia
Varietat de la pesolera, de la família de les papilionàcies, d’inflorescències biflores i de llegums grossos, comprimits, carnosos i de gust dolç.
fonoll dolç
Botànica
Agronomia
Varietat de fonoll, de la família de les umbel·líferes, de tiges engruixides a la base, comestibles, conreat en diverses contrades mediterrànies.
Josep Esteve i Dolç
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, conegut amb el cognom castellanitzat Estevan, o també per Josep Dolç.
S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel Esteve i Cervera…