Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
dolina

Dues dolines, al Pozo de las Ánimas, a Malargüe, Argentina
Geomorfologia
Depressió oval de dimensions i profunditat variables que es forma en el relleu càrstic a partir d’un punt d’absorció.
Al marge aflora la roca, mentre que al fons resta la terra rossa , producte de la descalcificació, molt apta per al conreu
embut
Geomorfologia
Depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d’embut, l’origen del qual pot ésser degut a moltes causes.
Tenen aquesta forma algunes dolines, i també un conjunt de barrancs que, concorrent en un punt, formen la conca de recepció d’un torrent
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
península Salentina
Península
Península del SE d’Itàlia que constitueix l’extrem meridional de la Pulla, i que s’estén al peu de la Murga, entre el golf de Tàrent i les mars Adriàtica i Jònica.
Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics
Gargano
Massís
Massís muntanyós del SE d’Itàlia, entre el Tavoliere di Puglia i la costa adriàtica, anomenat esperó d’Itàlia, que ocupa una àrea total de 2 015 km2
.
Els terrenys són calcaris, amb freqüents formes càrstiques dolines, grutes, cavernes Els cims més alts són el Monte Calvo 1 056 m i el Monte Nero 1 011 m El poblament es concentra en nuclis alineats en dos grups, allargats d’E a W segons l’eix de la muntanya L’activitat més estesa és l’agrícola vinya, oliveres, fruiters i horta als llocs més regats Hom hi explota jaciments de bauxita
pòlie
Geomorfologia
Depressió tancada d’origen càrstic.
Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar…
Els estanys d’Estanya
Els dos estanys principals d’Estanya vistos des de ponent Val la pena de remarcar l’intens ús agrícola de les terres que els envolten i l’estretor del cinyell de vegetació halofítica Ernest Costa Els estanys d’Estanya 217, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Els estanys d’Estanya, localitzats vora Benavarri Baixa Ribagorça, constitueixen uns dels rars exemples de llacs de tipus càrstic dels Països Catalans En relació amb d’altres estanys de la mateixa naturalesa, com ara Banyoles, el grau d’informació que hom disposa és malauradament força menor Són…
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena…
Incarcal
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior situat a Crespià (Pla de l’Estany), ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa