Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
dolomitització
Mineralogia i petrografia
Procés de transformació de les calcàries en dolomies.
Suposa una recristallització a gran escala, el resultat final de la qual és una textura granoblàstica consistent en un mosaic de cristalls de dolomita de dimensions mitjanes a grosses, la majoria dels quals tenen formes ben definides, amb el contorn en forma de romb Bé que la dolomita pot precipitar-se directament, hom admet que el procés normal és la formació per substitució, la qual ha estat contemporània amb la formació del sediment, o bé s’ha originat poc temps després sota l’aigua, en relació amb els moviments del fons marí Les condicions per a aquestes substitucions són aigües remogudes…
dolomia
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària d’origen químic.
És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més…
skarn
Geologia
Nom donat a la ganga formada per silicats complexos (amfíbols, piroxens, granats, etc) en contacte amb certs indrets formadors de minerals de ferro de l’Arqueà.
Aquest terme és aplicat especialment a la ganga dels dipòsits que procedeixen de la substitució de calcàries i dolomies
El cicle triàsic al domini beticobalear
Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…
El cicle juràssic als Pirineus
A la conca pirinenca la superseqüència juràssica comprèn l’interval de temps Hettangià superior-Berriasià, és a dir, que se situa entre els 213-206 milions d’anys i els 138 milions d’anys Hi han estat descrites onze seqüències deposicionals d’ordre menor, separades per discontinuïtats sedimentàries, entre les quals cal destacar les situades al sostre del Toarcià i a la base de l’Oxfordià, que permeten separar el Juràssic inferior o Lias, el Juràssic mitjà o Dogger i el Juràssic superior o Malm Les seqüències deposicionals del Juràssic inferior o Lias Igual que al marge oriental d’Ibèria, el…
ftanita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària d’estructura criptocristal·lina formada per calcedònia i quars criptocristal·lí.
Té una fractura estellosa o concoidal És de color blau, però pot presentar diverses coloracions Les ftanites es poden presentar com a segregacions noduloses en calcàries i dolomies, i també en dipòsits estratificats de gran extensió
ruïniforme
Geomorfologia
Dit del tipus de paisatge càrstic en forma de planell que sosté parets en ruïnes o torrelles troncocòniques.
És una mena de pòlie poc evolucionat, que es desenvolupa damunt dolomies, gresos o pudingues encimentades de calcària, en què les aigües superficials s’endinsen per les diàclasis dissolent la calç o desagregant el granit El cas més conegut és la Ciudad Encantada vora Conca Castella-la Manxa
miogeosinclinal
Geologia
Solc d’un geosinclinal, de tipus marginal o asimètric, situat entre dos cratons, amb poca subsidència i on en general no hi ha fenòmens magmàtics.
Els sediments que s’hi dipositen són menys potents que els dipositats a la part externa A les regions més properes als cratons, sovint amb característiques d’ambient geotectònic de plataforma inestable, s’hi poden originar formacions de dolomies i evaporites i, més sovint, argiles i gresos vermellosos
serres d’Ordal
Serra
Serra dins el massís de Garraf d'origen cretàcic.
S'estenen pels municipis de Gelida i Subirats Alt Penedès Són formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un pòlie fossilitzat durant el Miocè Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus cereals, pomes i préssecs, vinya
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina