Resultats de la cerca

Component de l’equip del Club de 7 a 9, que dominà el tennis de taula la dècada de 1980, fou quatre cops campiona d’Espanya per equips 1983, 1985, 1986, 1988, cinc cops campiona de Lliga 1983-86, 1988 i tres cops campiona de Catalunya per equips 1985, 1986, 1988 També guanyà cinc títols estatals i tres de Catalunya de dobles Fou campiona d’Espanya individual en les categories infantil i juvenil cinc anys seguits 1976-80 i participà en dos Campionats d’Europa infantils i en tres de juvenils

Vida i obra Mestre de l’orde dels dominicans a la província de Provença 1357, fou preceptor i predicador de l’infant Joan, futur Joan I, i inquisidor del Regne de Mallorca 1357i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Per encàrrec de Pere III, el 1360 començà a redactar una crònica universal o Compendi historial , principalment sobre la base de l’ Speculum historiale de Vincentde Beauvais, que fou continuada després de la se-va mort per Antoni ↑ Ginebreda , escrita en un català molt llatinitzat Documentació del 1369 el relaciona amb la traducció al català de les Stratagemata de Frontí, i entre…

D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político Catecismo de doctrina política al alcance de la clase trabajadora 1869, Idea práctica de la federación 1870 i alguns manuals de comerç

Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846

Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana  1906 i Feminal  1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus  1914  Els gripaus d’or  1919 i Herències  1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946

Amb el Club Natació Sabadell guanyà la Lliga 2004-05, 2007, 2008 2009, 2011-19, la Copa de la Reina 2004, 2005, 2008-15, 2017-18, la Supercopa d’Espanya 2009-17, la Copa d'Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 i la Supercopa d'Europa 2013, 2014, 2016 La temporada 2019-20 fitxà pel CN Terrassa Amb la selecció estatal participà dues vegades en la Lliga mundial, un cop en el Campionat d’Europa 2006 i en el Campionat del Món 2009 En total, fou disset vegades internacional i la federació espanyola li concedí la medalla de bronze de serveis distingits 2009

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Fou vocal del Club Natació Atlètic 1953 i secretari 1954-62 Vocal, per elecció, de la Federació Catalana de Natació 1963-66 i secretari general de la mateixa 1967-84 i, més tard, de nou vocal ocupant la presidència de les comissions de màsters, rècords, estadístiques i guardons 1995-2011 El 1958 s’integrà al Collegi Català d’Àrbitres i en fou vocal 1959, 1960 i secretari 1961, 1962, 1963 En l’àmbit estatal també fou àrbitre 1965, a més de membre del comitè tècnic dels Campionats d’Europa de Barcelona 1970 Dins de la federació espanyola fou component de les comissions de rècords i…

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Cervera, en el qual romangué durant vint-i-nou anys, primer com a jugador i després com a entrenador Destacà per la seva tasca en el basquetbol de formació i en el femení, i aconseguí l’ascens a segona divisió estatal de l’equip sènior femení Entre el 1979 i el 2000 desenvolupà la seva labor tècnica al CN Tàrrega, i posteriorment, en la primera dècada del segle XXI, retornà al CB Cervera com a membre de la seva junta directiva L’any 1999 fou reconegut com a històric del bàsquet català i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya