Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Himet
Muntanya
Muntanya de Grècia, a l’Àtica, que es dreça aïllada al SE d’Atenes (1 026 m).
Fou cèlebre a l’antiguitat per un santuari dedicat a Zeus
cadafal
Plataforma de taulons elevada que hom dreça en un lloc públic per a un espectacle, un acte solemne.
Torres d’Alàs

Panoràmica de Torres (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), de caràcter disseminat, al N del terme, a la dreta del Segre, al cim d’un serrat a 883 m d’altitud.
L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre
Sant Miquel de Serra-sanç
Ermita
Església romànica del municipi de Sallent (Bages).
L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé més endavant El temple presenta una planta de nau única, ampliada vers llevant amb l’adossament d’un absis semicircular Sobre el mur de ponent, on s’obre el portal, es dreça un ample i esvelt campanar d’espadanya, amb dues obertures Vers tramuntana d’aquesta església, en un planell ocupat mig per boscos mig per conreus, es troben les restes de l’antic mas de Serra-sanç
la Bastida d’Hortons

Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
Monreale
L’absis de la catedral de Monreale
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excelleix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de…
Ansovell
Poble
Poble i cap municipal de Cava (Alt Urgell), situat a 1 338 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscal, a l’esquerra del riu de Cava.
Situades al pendent del roc del Moixol, les cases són apinyades, algunes amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent L’església parroquial de Sant Martí és un edifici rectangular, cobert amb volta de llunetes El portal, adovellat, és al NE A l’extrem oposat, darrere l’altar, es dreça la torre del campanar Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí Hom fa festa major el segon diumenge de novembre Dins el comtat de Cerdanya, el castell d’Ansovell pertangué als Pinós i pervingué a la seva línia dels Castre-Pinós,…
Lindos

Part alta de l’Acròpolis de Lindos, punt més alt de Rodes
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…
Castell d’Esponellà
Art romànic
Es dreça al cim d’un turó que per l’oest domina la població i el Fluvià És un notable edifici de l’arquitectura del segle XIV, format per un parell o tres de recintes emmurallats i protegits per una vall a llevant i tramuntana Tenia al seu centre una torre semicircular protegida per un fossar Sembla que inicialment només hi havia en el lloc una torre de defensa o una simple fortalesa, aquesta edificada entorn el 1250 per Guillem de Palera, per concessió del rei Jaume I El lloc era propietat dels Creixell des del final del segle XII Cap al 1380, el rei Pere III el Cerimoniós va…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina