Resultats de la cerca

Estudià cant al Conservatori de Bordeus i debutà al Gran Teatre de la mateixa ciutat Fou descoberta per Jean Cocteau i Francis Poulenc mentre actuava al Folies-Bergère, a París El 1947 protagonitzà l’estrena, a l’Òpera de la capital francesa, de Les mamelles de Tirèsies de Poulenc, de qui interpretà cançons especialment compostes per a ella, i també la de Diàlegs de Carmelites , a Nova York 1957, i de La veu humana , a l’Òpera Còmica de París 1959 El 1962 interpretà el paper de Melisanda a Glyndebourne Fou convidada als principals teatres d’òpera d’Europa i Amèrica, sovint per a representar-…

Vida De jove s’establí a Los Angeles, on obrí una acadèmia de ball al Hollywood Boulevard El 1929 debutà en el cinema en un film parlat en castellà, Sombras de gloria Andrew L Stone, de la Fox, empresa que el contractà per a dirigir els balls de One Mad Kiss 1930, Marcel Silver i James Tinling Després intervingué en una vintena de títols com a característic, alguns dels quals eren versions espanyoles d’originals nord-americans per al mercat de parla hispana Excellí en els films musicals i fou dirigit per alguns realitzadors de prestigi El 1935 escriví el guió de Devil Monster , de S E Graham…

Especialitzat en l’arqueologia de la Gàllia romana i en l’estudi de l’art cèltic, fou director d’estudis a l’École pratique des Hautes Études 1946-80 i catedràtic d’arqueologia i història de la Gàllia del Collège de France 1964-82 Entre les seves publicacions cal destacar La vie quotidienne en Gaule pendant la paix romaine 1952, Les dieux de la Gaule 1976, Les Celtes 1977, Monnaies gauloises et mythes celtiques 1987 i De Lutèce oppidum à Paris capitale de France 1993 També dirigí la publicació en diferents volums de Recueilles d’Inscriptions Gauloises

Blanquista i membre actiu de la Internacional, esdevingué cap del 101 batalló de la guàrdia nacional, l’any 1870 En advenir la Comuna de París, fou escollit pel districte 13 i nomenat general, membre de la comissió executiva i de la de guerra Partidari de l’atac a Versalles, comandà les forces que havien d’entrar-hi Fou afusellat el dia 4 d’abril

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Tracta dels amors entre Armand Duval i la cortesana Marguerite Gautier La intervenció del pare d’Armand provoca la separació dels amants El drama acaba amb llur retrobament i la mort de Marguerite El 1852 Dumas mateix adaptà la novella al teatre Posteriorment, Francesco MPiave, basant-se en l’obra de Dumas, escriví el llibret per a l’òpera de Verdi La Traviata

A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni,  La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette

S’inicià al club Tot Vici en Bici participant amb bicicleta tot terreny en curses de camp a través Competí pel Cropusa 2002-03, el Club Ciclista Montcada 2004, el Saunier Duval 2005, el Caja Castilla La Mancha 2006, amb el qual guanyà el Trofeu Festes d’Olot, i el Club Ciclista Camp Clar 2007-08 Amb aquest darrer fou campió d’Espanya d’elit i guanyà el Trofeu Iberdrola El 2009 fitxà pel Cafès Baqué i, l’any següent, tornà al CC Camp Clar, on conclogué la trajectòria