Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Komsomol
Història
Nom abreujat amb què és coneguda la Kommunističestij Sojuz Molod’oži, secció juvenil del partit comunista de l’URSS, fundada l’any 1918.
El comitè central del Komsomol editava, a Moscou, el diari “Komsomol’skaja Pravda”
Quinielas
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista dedicada a les travesses publicada a Barcelona el 1952.
Editada per la delegació de Barcelona del Patronato de Apuestas Mútuas Deportivas Benéficas, oferia comentaris dels partits de futbol, de la travessa de la setmana, pronòstics, combinacions, variants i resultats Tenia una periodicitat setmanal i s’editava per temporades
Grup Excursionista de l’Orfeó Gracienc
Excursionisme
Entitat excursionista del barri de Gràcia de Barcelona.
Fou fundada l’any 1912, integrada dins de l’Orfeó Gracienc L’any 1940 es fusionà amb el Centre Excursionista Pallars i el Centre Excursionista Rafael Casanova 1916, amb la qual cosa sorgí la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia UEC-Gràcia Editava el butlletí Drecera
Comunismo
Partit polític
Grup trotskista constituït el 1969 per exmilitants del Front Obrer de Catalunya i d’Acción Comunista.
El 1971 es dividí, tot reproduint les dissidències del moviment trotskista internacional D’una banda, nasqué la Liga Comunista Revolucionaria , partidària del Secretariat Unificat de la IV Internacional, i de l’altra, la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” , pròxima al Comitè Inter-nacional de la IV Internacional Creà “Proletario” com a secció obrera pròpia Editava Comunismo
Herakles
Llibre
Esport general
Anuari publicat per primera vegada a Barcelona el 1955.
Amb el subtítol Anuario internacional de los deportes , aplegava els resultats de les competicions esportives internacionals i estatals de l’any anterior Fou dirigit per Agustí Jolis, amb la supervisió tècnica de Lluís Meléndez, i tingué la collaboració de Mundo Deportivo S’editava dins la collecció “Herakles” de l’editorial Hispano Europea Se’n publicaren com a mínim dues edicions
Robert Joseph Émile Hersant
Política
Polític i empresari francès.
Fou condemnat per collaboracionisme amb el règim de Pétain el 1945 Propietari d’una petita empresa de publicitat, el 1950 fundà un grup empresarial de premsa, que el 1996 editava 40 diaris, entre els quals Le Figaro , France Soir i moltes capçaleres de la premsa regional Fou diputat a l’Assemblea Nacional en els períodes 1956-78 i 1986-88 Militant de la Unió per la Democràcia Francesa UDF, fou diputat al Parlament Europeu des del 1984
Xarxa Cultural
Entitat creada el 1977 per a promoure la cultura catalana.
Es finançava mitjançant la venda per correspondència de productes culturals diversos ceràmiques, llibres, discs, etc Organitzava accions culturals com ara exposicions itinerants, cicles de conferències, concursos, excursions, viatges, cursos, etc Convocava anualment el premi Xarxa Cultural d’assaig, concedit en ocasió de la Nit de Santa Llúcia, i el premi Èxit d’Or Català a cantautors i grups musicals catalans Des del 1987 editava la revista mensual “Xarxa”, amb articles d’opinió i catàlegs Cessà les seves activitats el 1993
Cultura Valenciana
Revista trimestral que es publicà a València del 1926 al 1931.
L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València
Lluís Maria Güell i Cortina
Paisatge, de Lluís Maria Güell (col·lecció J. Serra)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats…
Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya
Política
Grup polític integrat per catalans residents a Veneçuela.
Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina