Resultats de la cerca

Vida i obra Ingressà al convent de dominicans de Girona 1334, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia publicada el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356 s’oposà enèrgicament al lullisme Fou deposat pel capítol general de Perpinyà 1360 per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362, fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anullada per Urbà V per irregularitats…

Vida i obra El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera 1741-47 És considerat l’iniciador de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves tendències científiques i humanistes La seva filosofia fou qualificada dins l’orde com un sistema antiquonouum , que ensenyava el que calia innovar i el que calia conservar Les seves obres filosòfiques Sistema antiquonouum jesuiticae Philoso-phiae 1747 i Prolusiones philosophicae 1756 influïren decisivament Baltasar de Masdéu, i les seves…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599 Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, afrontà obertament els lullistes, actitud que li valgué l’exili per Pere III de Catalunya-Aragó Es retirà a Avinyó al servei dels papesCliment VII i Benet XIII, i esdevingué el teòleg oficial de la cúria i defensor de la concepció teocràtica del poder eclesiàstic, tan cara als pontífexsavinyonesos Atacà amb energia astròlegs, nigromàntics i alquimistes, com també els…

Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362 i elegit provincial, aquesta darrera elecció fou invalidada per Urbà V per irregularitats De nou inquisidor general 1366, afrontà obertament els lullistes, actitud que li…

Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses

Per ordre de Jaume II de Catalunya-Aragó auxilià els benimerins del Marroc, aliats dels catalans, en la presa de Ceuta 1309, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada Un cop presa, però, els benimerins decidiren d’auxiliar Granada, i Eimeric hagué d’impedir el pas de llurs tropes per l’estret de Gibraltar Pel seu valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Lloria

Germà de Pere II d’Arquer i fill gran del bisbe càtar Bertran Martí, el qual el designà successor seu Establí, amb l’ajuda d’un nebot de nom Pere, una xarxa per a evacuar càtars perseguits a les terres del Llenguadoc i el Rosselló cap al Principat de Catalunya L’any 1244, poc abans de caure el castell de Montsegur a mans franceses, fou un dels quatre designats per a salvaguardar el tresor amagat a la fortalesa La tradició diu que aquest llegat fou introduït clandestinament en terres catalanes, i se’n perdé el rastre fins que, al segle XIV, una part aparegué al monestir aragonès de Sant Joan…

El 1107 prestà homenatge al seu germà uterí Ramon Berenguer III pels castells de Fenollet i de Perapertusa El 1112 suprimí el dret de naufragi i arribà a un acord amb l’arquebisbe de Narbona, que perdurà fins el 1119 El 1124 entrà en conflicte armat, juntament amb el comte de Barcelona, contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i de Carcassona Fou executor testamentari de Ramon Berenguer III 1131 La seva filla Ermengarda el succeí en el vescomtat, i una altra filla, Ermessenda, es casà amb el castellà Manrique de Lara

Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’aplicació de la pragmàtica…