Resultats de la cerca

En les ciutats gregues i romanes, regides pel sistema de democràcia directa, les eleccions foren utilitzades per a designar determinats càrrecs públics però, com que tots els homes amb categoria de ciutadans participaven en la presa de decisions polítiques a través de les assemblees, sense que hi hagués cap mena de delegació del dret de participar-hi, el paper de les eleccions fou secundari El sistema de democràcia representativa, elaborat des del segle XVIII, féu de les eleccions, i més endavant també del sufragi universal, components essencials de les institucions que permeten el…

Poden ser obertes, quan hi poden participar tots els votants d’una circumscripció, districte, divisió territorial, etc, o tancades, si estan restringides als membres del partit o de la formació política que les convoca També poden ser directes, si es comptabilitzen els vots totals per a la tria del candidat, o indirectes, en cas que es triïn els delegats que han de votar el candidat final Les eleccions primàries per a la designació del candidat presidencial dels Estats Units són les més arrelades i les que tenen més repercussió Consten de dues modalitats el caucus  i les…

Amb una de les participacions més altes 75% des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada 123 escons dels 350 al Congrés, amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 38 escons més El PP, malgrat continuar com a segona força 66, perd 71 escons En tercer lloc, Ciutadans 57 creix en 25 La coalició liderada per Podemos 42 experimenta una forta davallada 29 Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’…

La coalició de govern formada pel Partit Liberal Democràtic i el partit Komeito, que encapçala el primer ministre, Shinzo Abe, surt reforçada de les eleccions legislatives, en les quals obté 313 diputats dels 456 de la cambra baixa Abe va convocar eleccions anticipades el 25 de setembre amb l’objectiu d’ampliar el suport per a la reforma constitucional que permet al Japó incrementar substancialment les forces armades i ampliar-ne els supòsits d’acció, molt restringits després de la Segona Guerra Mundial Abe justifica la reforma per l’amenaça de Corea del Nord

La Lliga Awami, liderada per la primera ministra Sheikh Hasina, guanya les eleccions generals de Bangladesh per tercer cop consecutiu des del 2009, amb 288 dels 350 escons del Parlament L’oposició qualifica els comicis, durant els quals es produeixen enfrontaments violents que deixen una vintena de morts, de “farsa”

Bolívia celebra la repetició de les eleccions de l’octubre del 2019, que es van declarar no vàlides després de grans mobilitzacions contra el president Evo Morales, el qual va dimitir i va fugir del país Tanmateix, en aquesta ocasió s’imposa clarament Luis Arce, el candidat del partit de Morales, el Movimiento al socialismo MAS El 20 d’octubre el candidat opositor, Luis Mesa, reconeix la victòria d’Arce, que és investit nou president el 8 de novembre

Dinamarca celebra eleccions legislatives, en les quals els socialdemòcrates són la força més votada 25,9% dels vots, per davant dels liberals del primer ministre sortint Lars Løkke Rasmussen, partit que encapçala el govern danès des del 2001, llevat dels anys 2011-15 El populista Partit Popular Danès té un fort retrocés, atribuït a l’assumpció de polítiques antiimmigratòries de la major part dels partits, l’esquerra inclosa El 27 de juny, la socialdemòcrata Mette Frederiksen es converteix en primera ministra

El Likud, el partit del primer ministre sortint Benjamin Netanyahu, i la coalició Blau i Blanc empaten a 35 escons en les eleccions anticipades convocades arran de la disputa sobre el servei militar obligatori als religiosos Blau i Blanc, liderat per Benny Gantz, és una coalició centrista favorable a aquesta mesura Amb vuit escons cadascun, els altres dos partits més votats són els ultrareligiosos Shas i el Judaisme Unit de la Torà, mentre que els laboristes obtenen el pitjor resultat de la seva història 6 Els escons restants del total de 120 se’ls reparteixen sis partits més…

El partit del president francès Emmanuel Macron, La República en Marxa, és el guanyador clar de la segona volta de les eleccions legislatives, amb 314 escons a l’Assemblea Nacional, molt per sobre de la majoria absoluta 289 En segon lloc, se situen els Republicans, partit hereu del centredreta RPR 100 En percentatge de vots, el tercer lloc l’ocupa el Front Nacional 8,75%, tot i que el sistema majoritari li atorga tan sols 8 escons, menys que el Partit Comunista 10, amb l’1,2% Segueixen el centrista Moviment Demòcrata, MoDem 42, el Partit Socialista 30 i l’esquerra radical La…

El partit d’Aung San Suu Kyi, cap de govern de fet de Myanmar, guanya clarament les eleccions legislatives La Lliga Nacional per la Democràcia supera clarament la majoria absoluta El principal partit de l’oposició, que té el suport dels militars, reclama la repetició de les eleccions En aquestes eleccions es prohibeix la participació de candidats de minories ètniques i religioses, entre les quals els rohingyes, la persecució contra els quals ha donat lloc a acusacions de genocidi contra Aung San Suu Kyi, el govern i l’exèrcit