Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
elogi
Literatura
Discurs en lloança d’una persona viva o difunta (panegíric) o bé d’objectes o conceptes abstractes.
A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el to de lloança, unes formes precises d’…
Joan Izquierdo i Capdevila
Filosofia
Cristianisme
Religiós augustinià, pensador il·lustrat.
Fou vicari provincial i prior Sobresortí com a predicador És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals Philosophiae Libri quinque publicae arenae expositi 1786, El amigo de los hombres 1797 i El justo elogio 1803
Sebastián Hernández Morejón
Cristianisme
Sacerdot castellà.
Durant la guerra del Francès féu escrits antinapoleònics Fundà el primer diari mallorquí “Diario Político de Mallorca” 1808 És autor d' Elogio fúnebre de doña María Antonia de Borbón 1806 i Idea histórica de los principales sucesos ocurridos en Zaragoza durante su último sitio 1808
Josep Manuel Capdevila i de Vilardaga
Medicina
Metge.
Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès Publicà Tratado sobre la política mÉdica sd, Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina 1811, Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña 1812 i Elogio póstumo de D Juan Francisco de Bahí 1842
La Vida Gráfica
Cinematografia
Revista publicada mensualment a Barcelona entre el 1913 i el 1920 amb el subtítol "Revista internacional de cinematografía artística".
N’era propietari i director J López de Castilla, amb la cooperació de J Solà Hi collaboraren S Masferrer, Objetivo , Dr Llopps i corresponsals arreu En sortiren 122 números Contenia arguments de films notables i sinopsis generoses " Para las buenas películas, el elogio para las malas, el silencio " Prestà molta atenció al cinema barceloní i de l’Estat espanyol
Esteve Chaix
Literatura
Poeta i científic.
Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir 1799, una Oda a la paz 1802 i una Silva en elogio a las nobles artes i també d’una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià
Esteve Chaix
Literatura catalana
Poeta.
Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on desenvolupà activitat científica relacionada, sobretot, amb la limnologia És autor, entre altres poesies en castellà que s’han conservat manuscrites, d’ Oda al arte de escribir 1799, Silva en elogio a las nobles artes 1802, Oda a la paz 1802 i Oda al patriotismo 1803
Rafael Lasala i Losela
Cristianisme
Augustinià.
Fou professor de filosofia i de matemàtiques a la universitat i prior i rector de diversos collegis de València El 1767 fou designat bisbe auxiliar i governador de l’arquebisbat de València, i el 1773, bisbe de Solsona, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’alguns sermons, un Elogio histórico de san Luis, rey de Francia 1759, catecismes i altres treballs
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…
Diego Clemencín
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Política
Escriptor, filòleg i polític.
Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina