Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
desenvolupament embrionari
Etapes successives del desenvolupament embrionari d’un vertebrat
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens de divisió i diferenciació cel·lular que converteixen el zigot en un ésser capacitat per a viure lliurement i per ell mateix.
En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…
esbós embrionari
Biologia
Grup de cèl·lules, separat de les altres cèl·lules de l’embrió, que comença el desenvolupament d’un òrgan.
full embrionari
annex embrionari
Biologia
Formació embrionària que limita i aïlla parcialment l’embrió de la part extraembrionària.
En els vertebrats amniotes els tres annexos embrionaris principals són el sac vitellí , l' amni i l' allantoide , bé que sovint hom hi considera també la serosa En els mamífers, i a l’inrevés d’allò que s’esdevé en els ocells i rèptils, per tal com l’ou no duu reserves nutritives, la formació dels annexos embrionaris és molt precoç estat de bàstula secundària o de gàstrula Els annexos embrionaris, en produir-se el naixement del nou individu, són abandonats, llevat del sac vitellí en ocells i rèptils, el qual s’incorpora a l’embrió a nivell de l’intestí
tumor de Wilms
Patologia humana
Carcinosarcoma embrionari del ronyó, sovint bilateral i propi de la infantesa.
Fou descrit l’any 1899 pel cirurgià alemany Max Wilms 1867-1918
organogènesi
Biologia
Última fase del desenvolupament embrionari, en la qual les cèl·lules i els teixits sofreixen transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans.
El punt de partida de l’organogènesi és la inducció primària, que comença estimulant la formació del sistema nerviós, el notocordi i els somites En el seu decurs se succeeixen les induccions secundàries, sovint concatenades i subordinades les unes a les altres en la formació d’òrgans múltiples o de llurs parts fonamentals Acabada l’organogènesi i, amb ella, el desenvolupament embrionari, pot tenir lloc la desclosa i el començament de la vida larvària, o bé començar el període fetal en els de desenvolupament directe
estadi filotípic
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari en què els organismes del diferents fílums del regne animal presenten la màxima semblança fisiològica i, sobretot, d’expressió genètica.
L’estadi filotípic dels vertebrats fou descrit a la segona meitat del s XIX pels embriòlegs Von Baer i EHaeckel emprant caràcters morfològics L’anàlisi dels gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes duta a terme durant la dècada del 1990, tant en vertebrats com en invertebrats, permeté fer extensible aquest terme a tota l’escala animal, basant-se en el patró d’expressió d’una família de gens molt concreta, els gens Hox Aquests gens s’expressen en un moment donat de l’embriogènesi, l’estadi filotípic, seguint un ordre anteroposterior molt…