Resultats de la cerca

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908

Fou secretari segon, almenys des del 1371, de Pere III de Catalunya-Aragó el 1382 ascendí a secretari primer, càrrec en el qual succeí Bernat Miquel A la mort del rei 1387, fou secretari de la reina El 1395 figurava com a protonotari de Joan I, i com a tal fou un dels encartats en el procés del Consell de Joan I i, com la majoria d’aquests, es beneficià d’una amnistia de Martí I Fou efectivament secretari d’aquest darrer rei En morir el succeí en el càrrec Guillem Ponç Sembla que redactà una obra de caràcter històric Vers el 1382 inicià una correspondència privada llatina, d’…

Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…

La repressió afectà especialment l’obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, així com l’intellectual Pere Coromines Posteriorment, reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats Les diligències foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs…

El 22 de juliol de l’any 1572, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cerveró Tortosa ~1500 – 1585, ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa diputat militar Enric Agullana, donzell de Barcelona diputat reial Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Espuny, canonge de Barcelona diputat reial Galceran de Vallgornera i de Foixà, donzell de Perpinyà diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà honrat de Tortosa El diputat eclesiàstic Jaume Cerveró, tal vegada emparentat amb l’illustre oïdor militar del trienni del 1578 Onofre…

El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…

El 22 de juliol de l’any 1590, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret Barcelona a 1519 – Girona 1597, bisbe de Girona diputat militar Joan Granollacs i Pons, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona oïdor militar Marc Antoni Llentes i Gàver, donzell, domiciliat a Manresa oïdor reial Pere Saconomina, ciutadà honrat de Girona El diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret, bisbe…

El gravat noble durant el Modernisme Des de la invenció de la impremta fins a començament del segle XIX, les úniques tècniques de reproducció gràfica van ser la xilografia i la calcografia Per aconseguir estampes amb aquestes tècniques és imprescindible la figura d’un gravador que treballi la superfície del bloc de fusta ζύλον, en el cas de la xilografia, o de la planxa de coure χαλκός, en el de la calcografia En tots dos casos, el resultat és l’obtenció de matrius «gravades» de manera manual Per bé que la major part dels gravadors del segles XV al XIX van ser d’ofici, dedicats a reproduir…