Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
cuina encastada
Arquitectura
Cuina els fogons de la qual han estat integrats sobre una placa metàl·lica, de poc gruix, que hom encasta dins una obertura practicada en un marbre o un moble, de manera que constitueix amb ell una superfície gairebé contínua.
encastat | encastada

Escut truncat encastat amb creus
Heràldica
Dit de l’escut la línia de partició del qual forma figures (creus, trèvols, flors de lis, etc) que s’encasten o penetren alternativament a cadascuna de les dues particions del camper.
Les peces també poden ésser encastades
pica

Pica baptismal encastada en un arc de mig punt a l’església de Sant Llorenç de Morunys
Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça de pedra, terrissa, etc, amb una concavitat destinada a rebre o a contenir aigua o qualsevol altre líquid i que, fixada a la paret, sostinguda per un peu, disposada a terra, etc, serveix per a rentar o amarar alguna cosa, abeurar-hi animals, banyar-s’hi, etc.
Casarilh

Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, a llevant de l’antic terme d’Escunyau.
L’actual església parroquial de Sant Tomàs del 1731 conserva una làpida sepulcral de marbre encastada prop de la porta que mena al campanar, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, i l’absis semicircular de la primitiva església romànica A l’interior, té una pica beneitera renaixentista sostinguda per un pedestal romànic i un Crist segles XII-XIII Apareix en la documentació de l’any 1278 al 1313 amb els noms de Canarilh, Casaril, Casarihl i Casarillo El 12 de novembre de 1313 els quatre cònsols i vint caps de casa de la…
Làpida de Ponç Duran (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
Làpida d’un prevere provinent del convent dels franciscans de la vila, avui encastada a la torre del Diable ECSA - A Roura Provinent de l’antic convent dels franciscans de Vilafranca de Conflent, es conserva, encastada a la torre del Diable d’aquesta vila, contigua a l’església parroquial, una làpida amb l’epitafi de Ponç Duran Aquesta làpida, que fa 31 X 17 cm, és situada a 1,55 m del sòl, a l’interior de la torre, just sobre una sagetera El seu text és 1 ANNO CHRISTI M CC LXXXVI NONAS SEP- 2 TEMBRIS OBIIT PONCIUS DURANNI 3 PRESBITER ISTIUS LOCI CUJUS A 4 NIMA…
boca d’incendis

Boca d’incendis
Construcció i obres públiques
Presa d’aigua brancada sobre una canalització de gran cabal, que és situada a la via pública o a l’entrada d’un immoble i on poden ésser connectades les mànegues d’aigua per a l’extinció d’incendis.
Poden adoptar la forma d’un piló de ferro, d’una arqueta encastada al sòl o d’un armari encastat a la paret Generalment el seu ús és reservat als serveis de bombers
obturador
Militar
Junta disposada entre el canó i la culata d’una arma de foc, especialment d’una peça d’artilleria, per tal d’evitar la fuita dels gasos originats per la combustió de la càrrega de projecció.
Les armes que disparen cartutxos de beina metàllica no van proveïdes d’obturador, atès que la mateixa beina dilatada per la pressió dels gasos és encastada hermèticament a les parets de la recambra i impedeix la fuita de gasos
Farrera dels Llops
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta de la vall de Sant Joan, en un coster sota el Puig, damunt la confluència de la Valira i el riu de Civís.
Prop del llogaret hi ha l’esglesiola de Santa Agnès, que sembla que és l’antiga parròquia Documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, l’església actual, romànica, té la volta esfondrada les ruïnes són anomenades popularment la Meca Encastada a l’absis es conserva una biga decorada amb escuts Formà part de l’antic terme d’Ars fins el 1970
passador
Construcció i obres públiques
Barra d’acer, normalment de petit diàmetre, que hom col·loca entre dues lloses contigües de formigó armat, travessant la juntura, per a impedir-ne el moviment relatiu transversal i establir les condicions mecàniques d’unió entre elles.
El passador d’ancoratge , que té la missió d’articular les lloses entre si sense permetre'n moviments longitudinals, va encastat en cadascuna de les lloses, mentre que el passador lliscadís va ancorat en una de les lloses i penetra en l’altra de manera que en permet el moviment longitudinal, habitualment pintant la superfície de la barra amb un producte bituminós o bé fent-la lliscar dins una beina encastada en la llosa
nou
Música
Part de l'arc -la més propera a la mà- que subjecta les cerres al taló.
En els arquets que es construïren entre els segles XV i XVII, aquesta peça restava encastada en un encaix, en el qual es mantenia fixa per mitjà de la pròpia tensió de les cerres A mitjan segle XVII aparegué el nou sistema de cremallera, que, en permetre situar la nou en diferents posicions, feia possible variar la tensió de l’arc Aquest sistema fou substituït a partir del segle XVIII per un altre de basat en un vis sens fi, que permet una variació contínua i més precisa de la posició de la nou
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina