Resultats de la cerca

Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà

La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt…

El lloc de Pujalt és esmentat des de l’any 942 com a afrontació oriental de la Llaguna in Pugo alto i novament el 1267, sota la forma Pugals L’indret apareix fortificat ja el 1343, quan els drets d’alta justícia de la cellera de Pujalt foren cedits al vescomte d’Évol pel rei Jaume III L’any 1392 es consigna sota la denominació de “cortalassa o cellera de Puigals” Correspon al lloc dit avui la Torratxa , tocant al mas del Felip Es tractava d’una fortificació destinada a abrigar, en cas de perill, els ramats i a vigilar el camí que pel coll de la Llosa, la Llaguna i el coll de la Quillana…

És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A la primeria…

La referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Coll data de l’any 1098, quan Guerau Miró, levita, donà al monestir de Sant Cugat del Vallès l’esmentada església perquè hi fos establert un priorat benedictí La nova institució era situada en l’indret anomenat Font-rúbia, nom que s’explica per la coloració vermellenca del terreny i per la font que hi brollava, en el camí que unia la vall d’Horta i Vallcarca, prop del turó del Carmel Ben aviat fou dotada per l’abat de Sant Cugat amb les possessions que tenia el monestir en aquella zona del territori de Barcelona, i especialment a…

Situació Restes, ara molt malmeses, d’aquesta fortificació ECSA - F Raurich Restes d’una fortificació situades en una petita elevació, en una plana, al costat de la riera de Sant Marc, prop d’una font, en la part occidental del terme de Sant Jaume dels Domenys Mapa 35-17447 Situació 31TCF779738 Si agafem la carretera que surt de Sant Jaume de Domenys cap a la Torregassa, quan arribem al trencall de l’Hostal hem de girar a la dreta A uns centenars de metres, davant de la masia de Can Pau de les Vídues, trobarem les restes del castell JBM Història Giminells avui en dia és anomenat Xumanella o…

Situació Es troben al turó anomenat Puig de Sant Daniel , que s’aixeca al marge esquerre de la riera de Fonollosa, poc abans que aquesta vessi les seves aigües al riu Cardener Long 1°47’50” - Lat 41°45’15” Alguna de les tombes a les quals es referia J Guitart el 1932 F Baltà Conjunt de les ruïnes d’un possible habitatge medieval, les quals demanen una campanya de neteja F Baltà Per anar-hi cal agafar la carretera Manresa-Calaf A menys d’un quilòmetre de començada, just passat el pont que travessa la riera de Fonollosa, surt un camí a mà dreta el qual, seguint la carena, porta al puig en uns 5…

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al…

El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa El 1040 aquesta fortalesa…

Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…