Resultats de la cerca

El bec del mascle és blau cel brillant, el cap és blanc i el cos bru És una espècie asiàtica que nia, però, a tot el litoral i illes mediterranis Poc freqüent És l’únic ànec que no s’ha aconseguit de fer viure en captivitat Malvasia capblanca femella © Simon J Tonge

Generalment és situada al mig de la sala, encerclada i lleugerament enlairada

L’església parroquial Santa Maria és, enlairada, al N del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta

Era un temple preromànic, probablement del començament del segle X, amb tres capelles absidals cobertes amb volta de ferradura i una sola nau

Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant…

Petita capella que centra la caseria de la Torre de Buira, enlairada a 1 130 m damunt la riba dreta de la Noguera Malgrat el poc interès artístic, històricament està ben documentada Fou possessió del monestir de Santa Maria de Lavaix des que el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà a Lavaix la Torre de Buira amb els seus delmes l’any 1018 L’inventari d’esglésies subjectes a Santa Maria de Lavaix de final del segle XII consigna l’església de Sant Climent de la Torre de Buira

Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz…

El lloc de la Figuera probablement es correspon a una alqueria musulmana anomenada Jubalfader o Gibolhoder situada dins el territori del castell de Garcia És documentada per primera vegada el 1154 en les confrontacions del territori de Siurana El 1169 Albert de Castellvell va fer donació al bisbe de Tortosa de la muntanya que portava aquest nom i el seu terme El 1182 el bisbe en va fer donació a quatre cavallers i aleshores consta que ja existia la població i s’assenyalen les afrontacions del terme que també incloïa el de l’actual Lloar No hi ha, però, cap referència al castell Tanmateix, la…

El terme, molt muntanyós, és al sector d’interfluvi entre el Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon Culmina al límit septentrional a 1 217 m, als contraforts meridionals del puig de Tis el puig de Sant Vicent, a l’W, s’aixeca a 986 m alt La superfície forestal ocupa unes 5 000 ha de pinedes i alzinars Al secà hom conrea 1 400 ha de cereals, vinya, patates i ametllers El 76% de la població activa es dedica a l’agricultura La vila 175 h agl 2006 810 m alt es troba enlairada dominant la vall del barranc del…