Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
entonar
Música
Començar, algú, a cantar (un cant, melodia, etc) per donar el to als altres.
carassa
Art
Representació d’un cap de grans proporcions, normalment de moro, amb turbant i barba, col·locat a la part inferior dels orgues antics d’algunes esglésies, connectat amb un registre de l’orgue.
Era tradició que el dia dels Sants Innocents les carasses obrissin la boca en entonar les matines i deixessin caure confits i llepolies per a la quitxalla
clarí
Música
Trompeta natural, construïda amb un tub en espiral i afinada en re, inventada l’any 1959 per F. Finke a partir del model del retrat de G. Reiche, el famós trompetista de Leipzig.
Alguns forats al tub, tapats amb els dits, ajuden a entonar millor alguns harmònics cromàtics del registre més agut Ha estat freqüentment usat en les parts de trompeta barroca de les obres de JS Bach i compositors de la mateixa època
entonació
Música
Acció d’emetre una nota o una sèrie de notes per part de la veu humana o també d’un instrument (més aviat els d’arc o de vent, en els quals l’afinació depèn de l’intèrpret, i no aquells, com l’orgue o el piano, en què es fixa prèviament).
Entonar pot significar simplement ’cantar', però en un sentit més específic del terme representa el fet de donar a cada so la seva alçada adequada, la qual cosa dependrà del tipus d’afinació utilitzada per a l’estil de música en concret
xantre
Música
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor
corda
Música
Antigament, nota.
Els grecs anomenaven les notes amb els noms de les cordes dels seus instruments Paraules com dicord, tricord o tetracord, que originalment es referien a instruments de dues, tres o quatre cordes respectivament, passaren a referir-se a fragments d’escala de dos, tres o quatre notes Aquest ús de corda es mantenia encara al segle XVIII A Eiximeno, 1774 " Queriendo mejorar el sistema de Guido, los ultramontanos añadieron al solfeo la sílaba Si para distinguir y entonar la séptima cuerda ", i fins i tot ben entrat el segle XIX, com recull Fernando Palatín en el seu Diccionario de…
mètode Galin-Paris-Chevé
Música
Sistema d’ensenyament musical sorgit a França durant la primera meitat del segle XIX, ideat per Pierre Galin i desenvolupat pels seus deixebles Aimé i Nanine Paris i, sobretot, pel marit d’aquesta, E. J. M. Chevé.
Inspirat en part en algunes de les propostes sobre notació musical degudes a JJ Rousseau, la seva màxima difusió -especialment a França però també a Suïssa, Holanda, Anglaterra o Rússia- es donà durant la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir de la publicació per part de Chevé del Méthode élémentaire de musique vocale 1844 Empra un sistema de notació basat en l’ús dels números de l’1 al 7 per a representar els graus de l’escala en qualsevol tonalitat tònica = 1, supertònica = 2, mediant = 3, etc La lectura d’aquests números es fa, però, utilitzant les síllabes del solfeig tradicional…