Resultats de la cerca

Té nou orificis És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos

Exemple de salmòdia responsorial, fou anomenat en llatí responsorium graduale , o simplement graduale , per tal com era entonat per un cantor que es collocava a les grades gradus de l’ambó El seu text acostuma a ser un salm i la seva melodia, basada molt sovint en algun dels antics modes autèntics, sol ser molt melismàtica Originàriament, abans de tornar al versicle es repetia la resposta, pràctica que caigué en desús a partir del segle VIII

Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i mixtura Es…

Les diverses tradicions litúrgiques l’han inclòs en l’ofici matinal

L’ús que se n’ha fet, però, l’ha separat del seu antic sinònim D’una banda, el terme es refereix al conjunt de mètodes o principis elementals de la música que donen nom a l’assignatura en la qual s’ensenyen aquests principis, nom que modernament s’està substituint per l’expressió llenguatge musical De l’altra, té un sentit més concret referit a l’exercici de la pràctica musical, que consisteix en la lectura cantada de les notes tenint en compte l’entonació, el seu valor, la intensitat i el fraseig Antigament també s’anomenava solfeig determinats exercicis de vocalització i impostació de la…

El 22 de juliol de l’any 1650, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau del Rosso Segles XVI – XVII, degà i canonge de la seu de Barcelona diputat militar Joan Pau de Lloselles i de Prats, donzell diputat reial Bernat Ferrer i Viladomar, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jacint Sansa, canonge d’Urgell oïdor militar Lluís de Valencià, donzell oïdor reial Vicenç Ferriol, ciutadà honrat de Barcelona Tal com era costum, el dia 1 d’agost prengueren possessió dels seus càrrecs els nous diputats i oïdors, que el dia següentvisitaren el virrei…