Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
protuberància
Astronomia
Brollador de gas que s’origina a la cromosfera solar i que es propaga dins la corona fins a atènyer alçades d’alguns milers de quilòmetres.
Les protuberàncies poden presentar diverses formes i comportaments, però en general hom les classifica en eruptives i quiescents Les protuberàncies eruptives són bastant brillants i es formen a les regions de les taques solars Sovint es presenten com a grans ponts de gas entre dues taques de polaritat magnètica oposada, i llur alçada dins la corona pot arribar a ésser de l’ordre de 40 000 km Les protuberàncies eruptives tenen probablement una certa relació amb les erupcions solars, perquè moltes vegades apareixen a llur entorn Les protuberàncies…
península d’Azuero
Península
Península de Panamà a la costa del Pacífic, també coneguda per Península Los Santos
.
És de forma quadrada i formada per roques eruptives Hom hi conrea arròs, canya de sucre i tabac, i és la principal àrea ramadera de Panamà
Somosierra
Massís
Massís de la Serralada Central, a la península Ibèrica (2 129 m).
Separa la conca del Duero província de Segòvia de la del Tajo províncies de Madrid i Guadalajara És format de roques paleozoiques, que contrasten amb les eruptives del SW serra de Guadarrama i amb les mesozoiques del NE serra d’Ayllón El límit W és el port de Somosierra 1 404 m, aprofitat per la carreterra i el ferrocarril de Madrid a Burgos i França
olivina
olivina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (Mg,Fe) 2
SiO 4
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita Mg 2 SiO 4 i la faialita Fe 2 SiO 4 És un element corrent de les roques eruptives bàsiques L’olivina abunda a Bohèmia i Moràvia, a Eifel i a Andalusia Als Països Catalans, n'hi ha sobretot a la regió de Girona i a Sóller Mallorca Occidental
axinita
Mineralogia i petrografia
Borosilicat d’alumini i calci amb quantitats variables de ferro, magnesi i manganès, (Ca,Mn,Fe)3Al2BO3Si4O12(OH).
Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins
Elba

Vista de la illa d'Elba des del cap de Còrsega
© Guillem Verger
Illa
Illa de la mar Tirrena, a Itàlia, pertanyent a la província de Liorna.
La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens 1802, el…
ortosa
ortosa
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques…
península Antàrtica
Península
Península de l’Antàrtida que separa la mar de Weddell de la mar de Bellingshausen.
Coneguda també amb el nom de Terra de Graham, península de Palmer o Terra d’O'Higgins, té 1 500 km de longitud i culmina a 4 171 m Tectònicament i petrogràficament és continuació de la serralada andina, que es prolonga per sota l’oceà pel Scotia Ridge Part d’aquest territori podria ser de caràcter insular, avui soldat per inlandsis Aquesta península ha sofert plegaments i falles i té tres alineaments muntanyosos La costa és molt retallada, amb nombrosos fjorder , illes i canals, on afloren algunes roques eruptives i basàltiques Tocant a la mar de Weddell s’estén la…
Maine
Regió de França, que constituí antigament el comtat del Maine, limitada al N per Normandia, a l’W per Bretanya, al S per l’Anjou i la Turena i a l’E per l’Orleanès i compresa actualment en els departaments de Mayenne i Sarthe.
Comprèn dues regions naturals, l’alt Maine i el baix Maine La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de París, que inclouen el massís del bosc de Perseigne, nucli aïllat dels terrenys antics del massís Armoricà El baix Maine és un altiplà ondulat, on predominen les roques granítiques amb intrusions de roques eruptives La ciutat principal, Le Mans, és situada en un encreuament de vies de comunicació i a la confluència dels rius Sarthe i Huisne L’agricultura és variada al N hi ha farratge amb una important explotació…