Resultats de la cerca

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…

Creix en espadats i penyalars, als Pirineus

Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus

Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les restes de l’antic castell de Llordà  i les ruïnes de la capella romànica de Sant Andreu

Situat sobre els espadats que dominen el poble de Saldes , algunes de les sales del qual han estat reconstruïdes, amb l’aprofitament dels materials originals Cap a un extrem de l’edificació es conserva l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria

Platja codolosa sota els pendents drets de les Llomes de Reixes Vegeu les grans acumulacions de fragments de posidònia Posidonia oceanica Rafael Paulo El litoral de la Marina Baixa 219, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre la Vila Joiosa i el Campello el litoral es caracteritza pel predomini d’espadats mitjans, excavats sobre margues i calcàries margoses El perfil de la costa és gairebé rectilini, només interromput de tant en tant per algunes cales com el Xarco, Lanussa i Baeza Puntualment, però, apareixen algunes platges, com la del Paraís,…

Tenen el bec curt i ganxut, les potes robustes, amb el dit extern unit al mitjà per una curta membrana, i fortes urpes a la base de cada dit Ocells solitaris i diürns, planen i són actius depredadors Nien en els espadats, els arbres o el sòl Els falcònids comprenen nombrosos gèneres i espècies, molts dels quals habiten als Països Catalans Pertanyen a aquesta família les àguiles , els aligots, els falcons , els esparvers, els milans , els astors i les arpelles

Fan uns 16 cm de llargària, i tenen el cos curt, en forma de fus, les ales llargues i estretes, punxegudes i en forma de dalla, el bec curt i molt ample, i la cua curta i generalment en forma de V Són insectívors, i cacen mentre volen, a velocitats que poden arribar a atènyer els 200 km/h Habiten en colònies, i fan el niu amb materials diversos, arreplegats al vol i aglutinats amb la saliva enganxosa que secreten abundosament durant l’època de nidificació, en cavitats, a l’exterior d’edificis o bé en espadats, segons les espècies La posta és d’un ou a tres

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…