Platja codolosa sota els pendents drets de les Llomes de Reixes. Vegeu les grans acumulacions de fragments de posidònia (Posidonia oceanica)
Rafael Paulo
El litoral de la Marina Baixa (2.19), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
Entre la Vila Joiosa i el Campello el litoral es caracteritza pel predomini d’espadats mitjans, excavats sobre margues i calcàries margoses. El perfil de la costa és gairebé rectilini, només interromput de tant en tant per algunes cales (com el Xarco, Lanussa i Baeza). Puntualment, però, apareixen algunes platges, com la del Paraís, i trams d’espadats alts, associats a la presència de relleus adjacents a la costa, com les Llomes de Reixes (199 m) o el Tossal del Mar (104 m).
El caràcter marcadament semiàrid del clima de la zona condiciona el tipus de vegetació dominant, constituït per màquies on abunden el margalló, l’arçot, el llentiscle, la trompera fràgil i l’esparreguera de gat. Les brolles són força interessants, amb espècies valuoses, algunes d’elles endèmiques, com ara Anthyllis terniflora, Salsola genistoides, l’esparbone-11a blanca (Sideritis leucantha), Teucrium carolipaui, Thymus longiflorus o Astragalus hispanicus. Els espartars, dominats per l’espart (Stipa tenacissima) i l’espart bord (Lygeum spartum), s’intercalen amb brolles i bosquines que donen en conjunt una vegetació de baixa cobertura, tret dels indrets en què es presenta acompanyada d’un estatge arbori de pi blanc. Els penya-segats són ocupats per la comunitat de fonoll marí i sempreviva borda (Limonietum virgato-furfuracei), i per diverses espècies d’ensopegueres (Limonium).
Malgrat l’escàs interès relatiu de la fauna de la zona i la greu alteració que suposa la progressiva ocupació urbanística d’aquest tram costaner (la major part del qual està qualificat com a urbanitzable), és un indret interessant per la peculiar vegetació que s’hi presenta.