Resultats de la cerca
Es mostren 2500 resultats
esperit
Filosofia
Religió
Principi actiu que hom estableix com a intrínsecament, tot i que no sempre absolutament, independent en general de la matèria i àdhuc, sovint, com si s’hi contraposés.
En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans…
esperit
Lingüística i sociolingüística
En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.
L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre ῾ i la seva manca amb l’esperit suau ᾿ Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h
esperit
Enginy, acuïtat d’enteniment.
esperit
Direcció general seguida per la intel·ligència en alguna cosa.
esperit
Tecnologia
Oscil·lador o balancí rudimentari dels rellotges primitius, associat a un escapament de paletes.
És anomenat també foliot
esperit
Pensament, conjunt d’idees, de sentiments, dominant en la manera d’obrar, en una obra.
esperit
Impuls dominant segons el qual obra l’home.
esperit
Ànim, principi intern de les resolucions de l’home.
esperit
Ànima racional, pensant.