Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…
crespinell
Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…
Les juncaginàcies
Als sorrals compactats i poc o molt salabrosos del litoral apareix a la primavera en grans quantitats el petit Triglochin bulbosa subspècie barrelieri , que passa fàcilment desapercebut, ja que és una planta poc vistosa i dura pocs dies Tanmateix, és fàcil de reconèixer per les infructescències espiciformes, de fruits cilíndrics i acabats en tres puntes triglochin vol dir tres puntes Ramon M Masalles Aquesta petita família comprèn una dotzena d’espècies herbàcies menudes, anuals o més sovint perennes, que es fan als terrenys impregnats d’aigua de les zones temperades i fredes dels dos…
elina
Botànica
Planta cespitosa, de la família de les ciperàcies, de fulles linears i inflorescència simple espiciforme.
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
fonollada groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles linears, de flors grogues disposades en raïm espiciforme i de fruits en càpsula bilocular.
Creix en herbassars secs, en erms i en brolles
pelosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i planes, d’inflorescència espiciforme, més o menys lobulada, pilosa, sedosa i blanquinosa.
Es fa en herbassars de la regió mediterrània
ament
aments d’un trèmol
© Fototeca.cat
Botànica
Inflorescència espiciforme densa, generalment blana i penjant, de flors petites i unisexuals, en general aclamídies, pròpia de molts d’arbres forestals com l’alzina, el roure, l’avellaner, el pollancre o el salze.
Les iridàcies
Iridàcies 1 Safrà Crocus sativus esquema de la planta en secció longitudinal x 0,5 2 Lliri dels Pirineus Iris latifolia aspecte general x 0,5 3 Lliri comú Iris germanica detall de la flor x 0,5 4 esquema floral d’un iris a secció longitudinal de la flor x 0,5 b secció transversal d’una càpsula amb la disposició de les llavors x 1 5 Gladiol o espasí Gladiolus aspecte general x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita, particularment rica a l’Àfrica extratropical, que comprèn en conjunt uns 70 gèneres i unes 1800 espècies A la conca mediterrània es troba ben representada i als…