Als sorrals compactats i poc o molt salabrosos del litoral apareix a la primavera en grans quantitats el petit Triglochin bulbosa subspècie barrelieri, que passa fàcilment desapercebut, ja que és una planta poc vistosa i dura pocs dies. Tanmateix, és fàcil de reconèixer per les infructescències espiciformes, de fruits cilíndrics i acabats en tres puntes (triglochin vol dir tres puntes).
Ramon M. Masalles
Aquesta petita família comprèn una dotzena d’espècies herbàcies menudes, anuals o més sovint perennes, que es fan als terrenys impregnats d’aigua de les zones temperades i fredes dels dos hemisferis. Alguna espècie és aquàtica. Tenen l’aspecte de petits joncs, que desenvolupen a la base un curt rizoma o una mena de bulb. Les fulles són totes radicals, tenen una beina basal i llur forma és linear o més o menys cilíndrica, fistulosa i una mica carnosa. Les tiges es troben desproveïdes de fulles i acaben en una inflorescència espiciforme. Les flors tenen un periant poc vistent, amb dos verticils de tèpals lliures, verds o rogencs, de quatre a sis estams i un pistil súper, format per quatre o sis carpels lliures o una mica soldats; aquest pistil sobresurt del periant formant una mena de columna amb uns estigmes plomosos, estructura que permet identificar fàcilment aquestes plantes. El fruit és un fol·licle.
Les juncaginàcies són subcosmopolites, especialment el gènere Triglochin, que té representants per tot el món, molt especialment a Austràlia i a la conca mediterrània. Al nostre país trobem Triglochin palustris, una planta d’uns 15 cm d’alçada, força freqüent a les mulleres dels Pirineus. Als sorrals litorals es fa T. bulbosa subespècie barrelieri, més petita que l’anterior però amb un bulb molt aparent, que només viu un parell o tres de setmanes a la primavera. En canvi, T. maritima, també del litoral però dels prats humits i una mica salabrosos, pot durar fins un parell de mesos i arriba a fer uns 50 cm o més.