Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
S
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió S quan, posat verticalment, les seves espires es veuen inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra S
inductància pròpia
Electrònica i informàtica
Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula.
El seu símbol és L , i val L = N ϕ/ I, N essent el nombre d’espires, ϕ el flux d’una espira i I el corrent La unitat de mesura és el henry
ampere volta
Física
Antiga unitat de força magnetomotriu.
La unitat SI de força magnetomotriu és l’ampere En una bobina, la força magnetomotriu és donada pel producte del nombre de voltes o espires de la bobina per la intensitat que circula expressada en amperes
descabdellament
Indústria tèxtil
En la indústria de la seda, acció d’extreure la fibra dels capolls.
Hom els submergeix en aigua a 90°C per tal de dissoldre la matèria gomosa que uneix les espires, i després enrotlla el fil sobre un aspi, el qual amb el seu moviment va descabdellant el capoll
Z
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió Z quan, posat verticalment, hom veu les seves espires inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra Z La torsió Z és anomenada també torsió esquerra
reòstat

Reòstats (d’esquerra a dreta) de sector, de cursor longitudinal i de cursor circular
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu consistent en una resistència variable que hom pot ajustar o regular a voluntat.
D’aquesta manera és possible de variar el corrent d’un motor, d’un aparell, d’una màquina, etc Generalment consisteix en un conductor en forma d’enrotllament i un cursor desplaçable que permet d’intercalar més o menys espires Hi ha també reòstats líquids , en els quals els elèctrodes poden ésser introduïts més o menys en l’electròlit a fi de variar la resistència
màquina desgranadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a separar la grana (llavor) del cotó de les fibres que l’envolten.
N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin
moment magnètic
Física
Donada una espira per la qual circula un corrent d’intensitat I, vector μ definit per la fórmula μ = I s, on s és un vector perpendicular al pla de l’espira, de sentit donat per la regla del tirabuixó i de mòdul igual a la superfície de l’espira.
És anomenat també moment dipolar magnètic Mitjançant el càlcul integral hom generalitza el concepte de moment magnètic per a qualsevol tipus d’espira, sigui o no plana, per a un solenoide μ = NI s , essent N el nombre d’espires i per a un cos sotmès a l’acció d’un camp magnètic imantació D’altra banda, hom també associa un moment magnètic a les òrbites tancades que poden seguir les càrregues elèctriques en vol, com poden ésser les dels electrons atòmics en els models de Rutherford i Bohr
torsió
Indústria tèxtil
Nombre de voltes de torsió que hom dóna a un fil en filar-lo amb la missió d’evitar que les fibres llisquin les unes sobre les altres.
El nombre de voltes que cal donar és determinat per la fórmula essent T la torsió, Nm el número mètric i K el coeficient de torsió que varia entre 85 i 120 per al cotó i la llana cardada i entre 60 i 90 per a l’estam Els fils d’ordit tenen més torsió que els de trama El sentit de la torsió és definit mitjançant les lletres S i Z Quan hom mira un fil vertical i veu les espires inclinades com la part central de la lletra S, es tracta de torsió S , anomenada també torsió dreta En cas contrari és torsió Z , anomenada també torsió esquerra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina