Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
espiritrompa
Entomologia
Peça bucal enrotllada en espiral plana, pròpia dels lepidòpters, que serveix per a libar el nèctar de les flors o qualsevol altre suc nutritiu.
micropterígids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, tinguda antigament com a un ordre a part (zeuglòpters), considerada sovint com la família més antiga de les papallones.
Llur morfologia és en alguns trets distinta de la dels lepidòpters típics, ja que les erugues tenen potes falses en els vuit primers segments abdominals La crisàlide és lliure, i l’adult, en comptes d’espiritrompa, presenta mandíbules funcionals amb què mastega pollen Són microlepidòpters diürns, i del centenar d’espècies existents, n'habiten als Països Catalans menys d’una dotzena
psíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones petites amb un dimorfisme sexual accentuat, que culmina en les nombroses espècies que tenen femelles àpteres i fins i tot algunes d’àpodes.
Són de vol diürn o crepuscular amb moltes escates transformades en pèls de colors apagats no tenen ni espiritrompa ni palps Les erugues i les crisàlides són també inconfusibles, ja que solen recobrir-se de fragments vegetals i d’altres materials les femelles, en néixer, acostumen a romandre dins aquest embolcall des del qual atreuen el mascle amb la secreció d’una feromona Algunes espècies, però, són partenogenètiques, fenomen extraordinari en els lepidòpters Del miler d’espècies conegudes, a Europa n'habiten unes 150
esfíngids
papalona de la calavera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions grans o mitjanes, amb les ales anteriors estretes, allargades i quasi triangulars, i les posteriors petites i més arrodonides.
El cos és rodanxó, cònic i de forma aerodinàmica, amb una musculatura alar potent que facilita un vol molt ràpid L’espiritrompa és normalment molt desenvolupada Són generalment nocturns i crepusculars, bé que també n'hi ha de diürns Llurs larves són molt característiques per la presència d’un petit corn sobre el vuitè segment i per la seva coloració brillant Hom inclou en aquesta família unes 1000 espècies dels països temperats i càlids Les espècies dels gèneres Acherontia, Celerio, Sphinx, Mimar, Herse, Smerinthus i Macroglossum , entre altres, són comunes als Països Catalans
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una…
espirali-
Forma prefixada del mot espiral (ex.: espiraliforme, espirogira, espiritrompa).
Alfred Badia i Gabarró
Literatura catalana
Escriptor, filòleg, traductor i activista cultural.
Des del 1927 treballà com a agent de borsa, feina que compaginà amb un gran interès per la llengua i la literatura Els anys trenta fou deixeble de Pompeu Fabra els seus apunts foren inclosos en el volum II de les Obres completes de Fabra publicades per Jordi Mir i Joan Solà i el 1937 obtingué el títol de professor de català Sanitari al front durant la Guerra Civil de 1936-39, després de la qual s’exilià, en retornar a Catalunya emprengué estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1948 Dedicat a l’ensenyament secundari des de la dècada de 1950, participà activament…
,
hepiàlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, homoneures, d’antenes curtes i espiritrompa reduïda.
És la família més avial dels macrolepidòpters Les erugues s’alimenten d’arrels, i els adults són crepusculars Del si fa no fa mig miler d’espècies que comprèn la família, als Països Catalans, n'hi viuen cinc
eriocrànids
Entomologia
Família de microlepidòpters, de característiques morfològiques molt primitives, com és ara una espiritrompa rudimentària amb mandíbules no funcionals però presents.
Les erugues són àpodes i minadores de fulles
lasiocàmpids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters caracteritzats pel cos gruixut i pelut i per l’espiritrompa més o menys atrofiada.
Són macrolepidòpters nocturns, amb les ales de colors apagats, encara que amb dimorfisme sexual Les erugues són peludes algunes, urticants com l' anell del diable , eventualment gregàries i sovint provocadores de plagues forestals Comprèn més de dos milers d’espècies, de les quals mig centenar són europees i unes vint-i-cinc habiten als Països Catalans