Resultats de la cerca

El record no existeix per si mateix, i quan és evocat no és mai fidel, sinó que constitueix sempre una interpretació o esquematització de la realitat

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat

Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia

Pràcticament autodidacte, el 1960 es presentà a l’Ateneu Barcelonès El 1974 es traslladà a Samalús, on residí i treballà habitualment Per aquest motiu i per la seva admiració per Ramon Garriga i Boixader fou conegut com l’ Ermità de Samalús II Des del 1992 tingué a casa seva una exposició permanent de la seva obra escultòrica Feu diverses exposicions a Barcelona i participà en mostres collectives a Montecarlo i Sardenya Amb expressivitat i esquematització de les formes, conreà especialment l’escultura animalística i molt concretament la…

En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d’imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages , objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes Un aspecte més de l’animació és el film amb la imatge produïda directament sobre el suport, sense filmació El film d’animació entronca amb l’estètica i les tècniques de les joguines òptiques i dels estris de física recreativa Inicialment, l’…

Nasqué, com tota la cursiva, de la necessitat d’augmentar la rapidesa d’escriptura, la qual cosa implicà, en el seu cas, una esquematització dels signes jeroglífics Documentada del 2684 aC al 394 dC, canvià bastant de forma en el decurs d’aquests trenta-un segles hieràtic del Regne Antic —proper encara a l’escriptura jeroglífica— del Mitjà i del Nou Durant aquests tres períodes, fou utilitzada, quasi exclusivament, en l’administració, la correspondència i la literatura, però a partir de l’aparició del demòtic dinastia XXV veié restringit el seu ús als texts religiosos i…

Al temple faraònic de Karnak Egipte se'n conserva un, i era exposat a les cases romanes A partir de l’edat mitjana l’art cristià generalitzà el motiu iconogràfic de l'arbre de Jessè en les representacions dels arbres genealògics de les cases reials i nobles Generalment el nom del primer ascendent anomenat estirp, genearca o soca figura a l’arrel o a la soca, sovint dins un cartell o rodella, on també és posat el nom dels consorts Quan es tracta de rodelles, hom acostuma a posar aquests noms en una altra rodella acoblada Al tronc hom posa en ordre ascendent, els primogènits de cada generació,…

El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del sistema gràfic…

Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…

Relacionat amb alguns aspectes de la novella policíaca i del cinema i connectat amb autors com ara Kafka, Joyce, Virginia Woolf, Proust, Gide i alguns altres, el Nouveau Roman tingué un suport teòric en diversos articles dels seus principals representants i a Pour un nouveau roman 1963, d’Alain Robbe-Grillet, basat en experiències ja efectuades pels exponents principals d’aquest corrent Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute, Marguerite Duras, Claude Simon, Michel Butor, etc