Pràcticament autodidacte, el 1960 es presentà a l’Ateneu Barcelonès. El 1974 es traslladà a Samalús, on residí i treballà habitualment. Per aquest motiu i per la seva admiració per Ramon Garriga i Boixader fou conegut com l’Ermità de Samalús II.
Des del 1992 tingué a casa seva una exposició permanent de la seva obra escultòrica. Feu diverses exposicions a Barcelona i participà en mostres col·lectives a Montecarlo i Sardenya. Amb expressivitat i esquematització de les formes, conreà especialment l’escultura animalística i molt concretament la dels mussols.
Foren molt populars els calendaris il·lustrats que edità al llarg de quatre dècades des del 1970 (el primer en català des del 1939, després del de Serra d’Or), il·lustrats amb dibuixos d’animals dels Països Catalans. El 1993 publicà Mossèn Ramon Garriga i Boixader, l’ermità de Samalús, mestre en gai saber i l’any 2000 La pregària dels animals, poemes escrits i il·lustrats per ell.