Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
esquerda de dessecació
Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
esquerdat | esquerdada
Que té una esquerda o esquerdes.
agàric
Mineralogia i petrografia
Dipòsit esponjós calcari format en cavernes, esquerdes, etc.
fissura
Geologia
Esquerda en una massa rocallosa, generalment compacta (granit, basalt, calcària), originada per compressió, dessecació o refredament.
Aquest terme és utilitzat preferentment per a designar les esquerdes de petites dimensions
disgregació
Geologia
Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química.
La presència d’esquerdes augmenta notablement la superfície exposada a la disgregació i, per tant, l’afavoreix
meteorització
Mineralogia i petrografia
Alteració i esmicolament de les roques de l’escorça terrestre per l’acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, entre els quals cal esmentar l’aigua, el vent i els canvis de temperatura.
També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, collaboren eficaçment en llur esmicolament
saxícola
Geobotànica
Dit de la vegetació que viu sobre la superfície de les roques; rupícola.
Els vegetals saxícoles són colonitzadors d’esquerdes, enderrocs i runes, on creixen sobre la mateixa roca En són un bon exemple els líquens
torrent d’Agrefull
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Tec, al municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d’Agrefull
tremp bainític
Tecnologia
Tractament isotèrmic de l’acer en què l’austenita es transforma en bainita.
Té l’avantatge respecte el tremp martensític normal que no produeix tensions internes ni en resulten les típiques esquerdes, raó per la qual no requereix recuita
defecte
Tecnologia
Imperfecció, irregularitat o deformació, externa o interna, que presenten les peces en qualsevol de les fases de fabricació.
Així, en les peces metàlliques, es poden presentar defectes a les peces foses, com bufats, esquerdes, etc a les peces soldades, defectes de penetració, etc a les peces mecanitzades, defectes d’entrada excessiva d’eina, errors de forma, etc