Resultats de la cerca

No confessional i més a l’esquerra que la darrera, fins als fets de Maig del 1968 fets de Maig féu costat a la Confédération Générale du Travail El 1970 assumí la lluita de classes i l’autogestió i, posteriorment, ha tendit a convertir-se en la central sindical del partit socialista A la dècada dels anys noranta moderà considerablement les seves posicions més esquerranes, i en el 44 congrés celebrat a Lilla 1998 es declarà partidària de l’adaptació, la negociació, la lluita contra l’exclusió i d’una mundialització solidària És integrada a la Confederació Europea de Sindicats

Les seves figures més representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluhí i Rissech, Santiago Gubern i Eduard Calvet Representava la línea liberal del catalanisme polític, i propugnava l’autonomia de Catalunya, el sufragi universal i l’organització política republicana, d’acord amb el seu lema “Nacionalisme, Democràcia, República” Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rodés de secretari El seu portaveu fou la revista “El Poble Català”, convertida en diari el mateix 1906 Participà en les eleccions de la Solidaritat Catalana 1907 El 1910, presidit per Pere Coromines…

El 1945 ocupà per primera vegada el poder amb l’elecció a la presidència de Rómulo Betancourt 1945-48 i de Rómulo Gallegos 1948 Fou prohibit després del cop d’estat que posà fi al mandat d’aquest darrer 1948 Caigut el dictador Pérez Jiménez 1958, el partit tornà a ocupar el poder amb els presidents Betancourt 1959-64, Raúl Leoni 1964-69, Carlos Andrés Pérez 1974-79 i Jaime Lusinchi des del 1984, en alternança amb la formació demòcrata-cristiana COPEI Partint d’actituds esquerranes, derivà cap a posicions de centredreta els anys 1960-70, i adoptà després una definició…

Nascut en una família de fortes conviccions esquerranes, després de servir a l’exèrcit just acabada la Segona Guerra Mundial, es graduà en magisteri i art a la Temple University de Filadèlfia i estudià també pintura en una escola d’art de Brooklyn Inicialment dedicat a la pintura, no fou fins al principi dels anys seixanta que començà a collaborar com a caricaturista en diverses publicacions Esquire , New York Review of Books , Time , The New York Times , The Washington Post , Rolling Stone , etc Les seves caricatures al límit de la deformitat de polítics i celebritats, sovint…

Estudià a Berlín amb M Mayer-Mahr i R Breithaupt piano, amb Karl Muck direcció i amb E Humperdinck composició El 1908 fou korrepetitor al Berlin Hofoper el 1911 ja era assistent de Muck a Bayreuth, i després fou director suplent a Essen i Augsburg El 1914 dirigí òpera a Bremen, on fundà la Neue Musikgesellschaft, entitat que a més a més dirigí El 1924 passà a la Staatsoper de Berlín, ciutat en la qual també donà classes a la Hochschule für Musik, d’on fou destituït amb l’arribada del nazisme 1933 per les seves idees esquerranes i el compromís amb la nova música, que el convertien…

Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat Tingué intervencions notables a les corts com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona, s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña 1931-33, un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports Exiliat arran dels fets d’…

Després d’estudiar literatura al Kenyon College d’Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya En tornar als Estats Units compaginà l’escriptura amb ocupacions diverses entre d'altres, collaborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novella, Welcome to Hard Times 1960, que aconseguí un èxit considerable Després d’aquest debut, el 1969 abandonà la feina d’editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura De la seva obra sobresurten les novelles en què, barrejant fets històrics, experiències…

Les Trade Unions de trade , ofici, i union , unió inicialment eren sindicats d’obrers qualificats, agrupats per oficis “vell unionisme”, dotats d’un fons d’assegurances mútues i sovint oposats als obrers no qualificats Començaren a tenir importància a partir de mitjan s XIX, després d’obtenir la llibertat d’associació i després del fracàs del cartisme Les Trade Unions més importants eren la dels mecànics 1850, dels fusters 1852 i, a partir del 1865, dels miners i dels obrers tèxtils Els delegats de les diferents Trade Unions es reunien anualment en congressos, el primer dels quals fou…

Retrat de G Bernanos, “Brisas”, Palma de Mallorca, abril del 1936 BBM / JG Quan el 1938 Georges Bernanos publicà la seva obra Les Grands Cimetières sous la lune , es desfermà una polèmica inacabable i en bona part estèril sobre la veracitat o la falsedat del seu testimoniatge Encara avui hi ha qui en dubta en bloc, sense admetre que la repressió duta a terme a Mallorca fou despietada i cruel i que adquirí unes dimensions enormes, dins una illa petita i més aviat d’idees moderades És cert que la visió de Bernanos en molts aspectes no és prou justa i lògicament està influïda per la seva manera…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana  1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona  1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació…