Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
estaca
Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra, en una paret, etc.
estaca
Agronomia
Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o arbust.
La Estaca
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista publicada a Barcelona entre el 1922 i el 1924.
Inicialment tractà sobre informació general i incloïa una secció d’esports de nom “La estaca deportiva” Progressivament incorporà notícies d’esports, especialment de futbol, fins a esdevenir un setmanari especialitzat Era escrita en castellà i es caracteritzava pel seu to satíric Es mostrava crítica amb la Federació Catalana de Clubs de Futbol, amb el FC Barcelona i amb la premsa esportiva en general Se’n publicaren una seixantena de números
s’Estaca
Possessió del terme de Valldemossa (Mallorca), damunt la costa (caló de s’Estaca), propera a la de Miramar; adquirida per l’arxiduc Carles Salvador d’Àustria, Catalina Homar hi habità fins a la seva mort (1905).
estaca-rossí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 10 a 30 cm d’alt, pelosa, de fulles imparipinnades petites i de raïms oblongs de flors purpúries.
Es fa en terrenys margosos i argilencs àrids
missa d’estaca
Cristianisme
Missa que per una fundació pia se celebrava a hora fixa i en un altar determinat.
coll de l’Estaca
Coll situat entre el municipi d’Espolla (Alt Empordà) i França.
punta de La Estaca de Bares
Cap
Cap de Galícia, a la mar Cantàbrica, situat entre les ries de Santa Maria i de Vivero.
És el punt més septentrional de la península Ibèrica
dret d’ancoratge
Història del dret
Imposició municipal que, almenys des del segle XIV, havien de pagar els vaixells per rebre l’autorització de fondejar en els ports i altres llocs habilitats de la costa.
La ciutat de Barcelona cobrava aquesta exacció ja al segle XIV i amb el seu producte es rescabalava de les despeses de l’armament contra els pirates i d’altres enemics del rei havia començat com una imposició transitòria, però amb el temps es feu permanent tenien cura de l’efectivitat de la imposició un mestre portolà, un notari i un racional L’any 1497, Ferran II donà llicència al municipi barceloní per arrendar aquesta imposició tal com ja es feia amb les altres l’agost de 1498, el consell de Barcelona establí les ordinacions i les taxes del dret d’ancoratge Felip V restablí…