Resultats de la cerca

Deixeble de Turina, un accident truncà la seva carrera de concertista Escriví sarsueles, d’ambient valencià, com El ruiseñor de la huerta 1930, La cotorra del mercat , etc, i peces orquestrals, com les Estampas mediterráneas Fou catedràtic de piano del conservatori de València

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

Fou director de la Biblioteca Nacional, diplomàtic i periodista Siglo XIX , Revista Azul , etc Com a poeta és un postromàntic que esdevé modernista en són exemples Ingenuas 1902, Lámparas en agonía 1914, Los últimos pájaros 1924, etc Com a prosista cal destacar La vida literaria en México 1917, recull de conferències fetes a l’Argentina, Estampas de viaje 1919, Hombres y libros 1923 i la patètica descripció de la capital mexicana Psiquis enferma 1922 Els darrers anys de la seva vida s’exilià a Cuba i Espanya, on collaborà activament en publicacions culturals

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La Labradora 1933,…

Es formà a la Juilliard School of Music de Nova York i al Conservatori de Música de Madrid Més tard estudià a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’any 1952 fou designat director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia, a La Paz, i l’any següent s’establí a Los Angeles Califòrnia Escriví obres per a orquestra, com Don Álvaro i Preludio Sinfónico , per a trio de vent Suite andina i per a conjunt de violoncels Estampas y Estampillas , i música per al cinema A California es fa membre del departament de música dels estudis Walt Disney, orquestra moltes de les pellícules d'aquest…

El seu primer llibre Os eidos ‘Els patis’, 1955 ampliat i revisat successivament en 1974, 1981, 1985 i 1990 és la revelació d’una visió paisatgística d’intensitat sorprenent, on la solitud de les muntanyes de la seva comarca natal serveix d’expressió a la solitud de l’home Posteriorment conreà la poesia de signe polític o experimental Vietnam Canto , 1969 Letanía de Galicia , 1970 Poemas caligráficos , 1979 Do Courel a Compostela , 1988, sense abandonar la seva temàtica central, una visió de la solitud —la saudade — pròxima a l’angoixa existencialista Elexías do Caurel 1966, Muller para…

S’inicià en l’illusionisme en espectacles de màgia al Poble Espanyol de Barcelona, juntament amb el seu germà, cap a la segona meitat dels anys trenta Durant la postguerra treballà com a delineant a FECSA, professió que compaginà amb actuacions en cinemes i teatres Posteriorment es dedicà sobretot a idear ginys per al cinema i els professionals de l’illusionisme Entre altres, fabricà un aparell per a facilitar el dibuix de còmics 1951 i un aparell per a la visió tridimensional de dibuixos animats, que patentà el 1954, creà la sèrie de diorames mòbils ‘Estampas españolas’ i uns…

Estudià a Buenos Aires, al Conservatorio Fontova, amb José María Vásquez i Domingo García Silva Posteriorment fou professor d’història de la música al Conservatorio Nacional de Música de La Paz Bolívia El 1937 dirigí algunes de les seves composicions a Buenos Aires, i l’any següent presentà a Berlín el ballet Amerindia , basat en la història precolombina Al llarg del 1943 dugué a terme una gira per l’Amèrica llatina Fundà l’Orquestra Nacional Simfònica de Bolívia, formació que dirigí en diverses etapes De la seva producció destaquen l’obra orquestral Cory Wara 1941, l’obertura simfònica Los…

Es formà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, on s’apropà a la generació del 27 i a l’òrbita surrealista espanyola El 1927 formà part de la denominada Primera Escuela de Vallecas, amb Alberto Sánchez, Benjamín Palencia i Luis Castellanos A partir d’una exposició, l’any 1928, començà a ser coneguda per les seves obres més enllà de la seva condició femenina Inicialment es mogué en una línia propera a la nova objectivitat o al realisme màgic, en la qual destaquen les sèries Verbenas i Estampas El 1932 s’installà a París, on conegué René Magritte, Max Ernst…