Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
estoïcisme
Filosofia
Escola filosòfica grecoromana.
Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu s III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà s II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I,…
estoïcisme
Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.
Posidoni
Filosofia
Filòsof hel·lenístic.
Estudià a Alexandria i, establert a Rodes 101 aC, hi obrí una escola en què foren conreades sobretot la geografia, la física, les matemàtiques i l’antropologia Representant de l’anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci 185-110 aC, heretà d’aquest tendències enciclopèdiques i sincretistes a la barreja d’estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic Bé que per…
estoic | estoica
Persona que viu segons l’estoïcisme.
estoa
Filosofia
Nom donat a la doctrina de Zenó de Cítium i dels seus seguidors, per tal com era ensenyada sota l’estoa Poikíle d’Atenes.
Hom els anomenava estoics gr στωικοί, és a dir, “els de l’estoa”, i llur doctrina, estoïcisme
apatia
Filosofia
Absència de passions.
En l’estoïcisme i d’altres escoles, virtut suprema del savi per la qual aconsegueix la indiferència respecte als mòbils externs, que li dóna la serenitat de l’ànima
Cleantes
Filosofia
Filòsof grec.
Fou un dels principals representants de l’ estoïcisme primitiu i deixeble de Zenó de Cítion, el qual ell succeí en la direcció de l’escola De les moltes obres que se li atribueixen, es conserva un Himne a Zeus
Arcesilau de Pítana
Filosofia
Filòsof grec, deixeble de Teofrast.
Escolarca de l’Acadèmia platònica, la dirigí, després de Crates, en el període anomenat Acadèmia mitjana o segona Acadèmia Representà la introducció a l’Acadèmia d’un escepticisme moderat, que refusà la teoria del coneixement, tant de l’estoïcisme com del pirronisme
Epictet
Filosofia
Filòsof estoic.
Transformà l’estoïcisme en una doctrina moral, capaç de dictar a l’home regles pràctiques de conducta sense pretendre de fonamentar-les teòricament El seu ideal és de viure conforme a la natura l’impassible és feliç, lliure, totpoderós i perfecte Escriví Diatribaí ‘Dissertacions’ i un Enquiridió