Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
estronciana
Química
Pólvores groguenques, molt poroses i càustiques, que es fonen a 2 430°C.
Hom l’obté per calcinació del seu hidròxid o del seu nitrat
estronci
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup II A de la taula periòdica entre el calci i el bari, de valència +2.
El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana l’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per HDavy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de…
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids,…