Resultats de la cerca

Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra…

El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres i per…

Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase…

Siríac d’origen, fou el primer bisbe de l' Església Etiòpica , consagrat per Atanasi d’Alexandria La seva festa se celebra el 27 d'octubre

Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica

Neix a la banda etiòpica del Great Rift Valley D’una direcció inicial NW-SE, gira, a Somàlia, cap al S i, prop de Muqdisho, segueix en direcció SW, parallel a la costa Desemboca a l’oceà Índic, prop de Jumboo

Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica

D’escriptura consonàntica, se'n conserven unes 2 400 inscripcions

Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França

Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena…