Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Carlos Reyles
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví Beba 1894,…
José Cadalso y Vázquez
Literatura catalana
Escriptor.
Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres persanes de…
Alberto Nepomuceno
Música
Compositor i director brasiler.
Fou un dels precursors del nacionalisme musical al Brasil Després de rebre les primeres lliçons de música del seu pare, continuà la seva formació musical a Recife El 1888 viatjà a Europa, on estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, al Conservatori Stern de Berlín i al Conservatori de París, centre aquest darrer on estudià orgue amb A Guilmant Quan tornà al Brasil 1895, començà a impartir classes a l’Institut Nacional de Música, del qual arribà a ser director 1902 A partir del 1896 dirigí també la Societat de Concerts Populars La situació de la música brasilera en aquells anys era molt…
Leyenda Negra
Història
Segons la historiografia espanyola, interpretació pejorativa de la història d’Espanya, en particular la que fa referència als regnats dels Àustria i dels Borbó.
La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las Casas en la…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Esport general
Realitzador cinematogràfic i esportista.
Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo 1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…
,
literatura turca
Literatura
Literatura conreada en turc o en qualsevol de les llengües turqueses (literatures turqueses).
La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també en persa o…
1714-1931: Pervivència del catalanisme
Deixant de banda el caràcter internacional del conflicte dinàstic hispànic arran de la mort de Carles II, la confrontació entre austriacistes i filipistes que s’encetà el 1705 comportava, també, la collisió entre dues maneres de concebre l’organització de l’Estat confederal l’una i centralista l’altra, a més de la defensa d’unes idees economicosocials contraposades Amb el triomf de l’absolutisme borbònic i retrògrad, el conjunt de la Monarquia espanyola va caure en una llarga etapa d’immobilisme polític i de fracàs econòmic Per als territoris catalans de l’antic Regne d’Aragó, la guerra va…