Resultats de la cerca

L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i…

Aquest fenomen és provocat per un enfonsament de les àrees continentals emergides —moviment epirogènic negatiu epirogènesi—, per un ascens generalitzat del nivell de la mar —moviment eustàtic positiu eustatisme— o per tots dos moviments alhora També es pot produir una transgressió a causa d’una erosió costanera molt activa Estratigràficament, una transgressió roman registrada dins la sèrie sedimentària per un canvi vertical de fàcies continentals a fàcies marines que recobreixen l’anterior

L’eustatisme glacial pot confondre's amb determinats moviments tectònics o epirogenètics motivats per un reajustament isostàtic aquests moviments són, però, locals o es limiten a certes regions, mentre que els moviments eustàtics es poden estendre al llarg de centenars de quilòmetres, amb independència d’unitats tectòniques o estratigràfiques L’elevació del nivell marí com a conseqüència de la fusió de tot el glaç existent ha estat estimada en 40-60 m, per la qual cosa les línies de costes situades a més altura que la indicada no poden ésser atribuïdes a moviments eustàtics, sinó…

Aquest fenomen és causat per un aixecament de les àrees continentals epirogènesi o per un descens generalitzat del nivell del mar eustatisme o tots dos alhora També pot ésser produït, a nivell de mar constant, per una progradació o sedimentació molt activa, com la d’un delta Les grans glaciacions esdevingudes durant el Quaternari o Plistocè produïren regressions generalitzades eustàtiques per efecte de l’acumulació de grans masses de glaç sobre els continents Estratigràficament, una regressió roman enregistrada dins la sèrie estratigràfica per un canvi vertical ascendent de…

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i…

Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…

El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…

La Conca o Depressió de l’Ebre és una unitat morfològica i estructural reblerta de sediments terciaris, que actua de conca d’avantpaís respecte dels Pirineus La fotografia recull una vista dels voltants de Castejón de Monegros, al peu de la serra d’Alcubierre, al bell mig dels Monegres, paisatge format per sediments miocens de centre de conca constituïts per argiles guixenques i calcàries lacustres que formen els relleus estructurals tabulars visibles a primer terme Cap al fons, hom veu les planures de terrenys no plegats fins a perdre’s de vista Terres de secà i de conreu extensiu, l’aridesa…

La natura del carbó La denominació de carbó és aplicable a un conjunt de roques sedimentàries d’origen orgànic, formades per acumulació i transformació de restes vegetals en un ambient favorable El procés de transformació, anomenat carbonització, pot ésser més o menys intens, de manera que determina el tipus de carbó ens referim sempre al carbó mineral l’anomenat carbó vegetal és un material obtingut artificialment per combustió parcial d’elements vegetals llenyosos normalment, fusta d’alzina o de roure, procés que, tanmateix, és comparable en força aspectes al de la carbonització espontània…