Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial Sagarra divideix les memòries en cinc parts A la primera, “Els orígens”, fa una genealogia completa del llinatge Sagarra, que es remunta al s XVI, i del de Castellarnau, al qual se sent més proper A la segona part, “La matinada”, recrea el seu naixement i la seva infantesa, que va transcórrer entre la casa noble del carrer de Mercaders i Santa Coloma de Farners, el paisatge dels seus…

El pare Joan Arolas publica La Sílfide del Acueducto, poema que evoca el romanticisme progressista

De moviment moderat i en ritme ternari 6/8 o 12/8, evoca el balanceig de la barca Weber, Offenbach i Verdi n’inclogueren en les seves òperes Chopin, Mendelssohn i Fauré, entre altres, n’escriviren per a piano

Collaborador de “La Dépêche” de Tolosa Llenguadoc, ha publicat moltes novelles, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatge i un estudi sobre el pintor Ribera

Marquès de La Fare-Alais Personalitat local, la seva poesia, de to romàntic, evoca els aires tardorals i nocturns, humanament poblats, de les Cevenes És considerat precursor del felibritge És autor de Las castanhados 1844

Assolí l’abstracció a mitjan dècada dels trenta com a resultat de les seves experiències surrealistes Posteriorment evolucionà vers un expressionisme, saturat de color, amb el qual evocà sovint la figura femenina i el paisatge

En la seva novella autobiogràfica Anton Reiser 1785-90 evocà la seva joventut desgraciada El 1786, a Itàlia, es féu amic de Goethe, que l’influí L’esperit crític de les seves obres reflecteix el racionalisme de la Illustració i anuncia alhora les noves tendències del Sturm und Drang

La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat La pietra lunare 1939, La spada 1942, Cancroregina 1950, La raganella d’oro 1952, Racconti impossibili 1966, A caso 1975, etc

En la Ilíada apareix com un dels capitosts grecs de la guerra de Troia i es destaca sempre per la seva prudència en el parlar Pel fet que evoca accions anteriors a la guerra troiana, hom pensa que la seva figura potser ja havia estat celebrada en els cicles èpics més antics