Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
exclaustració
Història
Supressió dels ordes religiosos en un país, ordenada pel poder polític.
Seguint la política de secularització duta a terme durant la Revolució Francesa, el 1790 que afectà les comunitats religioses de la Catalunya septentrional, hi hagué decrets d’exclaustració als països que estigueren sota la influència napoleònica Josep I en proclamà un per a Espanya el 1808, que no fou aplicat, però, d’una manera rigorosa La restauració del règim constitucional espanyol el 1820 comportà novament mesures secularitzadores foren desterrats els jesuïtes i manades tancar les cases religioses amb menys de 24 professos i llurs béns foren confiscats Revocades tals disposicions en…
exclaustració
Dret canònic
Facultat donada per la Santa Seu o per l’ordinari corresponent a un membre d’un orde religiós de viure fora de la vida comunitària.
A diferència de la secularització, és temporal i no deslliga dels vots religiosos ni de la comunió amb l’orde respectiu
Simó Trilla
Cristianisme
Darrer dels abats perpetus de Poblet abans de l’exclaustració.
Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor
Joan Baptista Pruna
Cristianisme
Religiós caputxí, restaurador de l’orde a Catalunya.
Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891
secularització
Dret canònic
Permís obtingut per un religiós de deixar definitivament l’institut al qual pertany, amb la pèrdua de tots els drets i deures inherents a la seva professió.
El permís temporal és anomenat exclaustració
el Carme d’Onda
Convent
Santuari
Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l’Esperança) del municipi d’Onda (Plana Baixa), a l’esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d’Onda i la vila.
Sobre l’antic convent, abandonat el 1835 a causa de l’exclaustració, hom bastí 1891-1903 l’actual edifici neogòtic
Sant Joaquim
Convent
Antic convent d’augustinians del municipi de Paiporta (Horta del Sud), fundat el 1595 per Elionor Ponç de Pallars, senyora del lloc, en una ermita anterior de la mateixa dedicació.
Al s XVIII fou renovat el convent i l’església 1726 l’edifici fou enderrocat el 1838, després de l’exclaustració
Santa Anna d’Albaida
Monestir
Antic monestir de dominicans del municipi d’Albaida (Vall d’Albaida), al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta.
Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó, i perdurà fins a l’exclaustració del 1835
Sant Andreu de Gallinera
Monestir
Antic monestir de franciscans alcantarins del poble de Benissivà, del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), fundat el 1612.
Durà fins a l’exclaustració del 1835, després de la qual s’arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina