Resultats de la cerca

El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver madurat a l’…

Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…

Són molt freqüents a la matriu extracellular, als cartílags i als teixits connectius

Es tracta d’un canvi inespecífic intra i extracellular per degeneració de proteïnes que forma una substància albuminoide i és secundari a diverses malalties

En ser alliberada al medi extracellular, actua com a endotoxina En una infecció és responsable de produir febre i altres simptomatologies específiques, i contribueix al xoc septicèmic que es pot produir durant una infecció sanguínia

Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracellular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l’hoste Inicialment fou coneguda per factor dispersant de Duran-Reynals

És deguda a situacions que comporten un augment del pH o una disminució de la concentració de calci extracellular, com l’alcalosi, l’hipoparatiroïdisme, la deficiència de vitamina D i la hiperventilació Es caracteritza per l’espasme tònic, dolorós i simètric de les extremitats

Els electròlits són elements químics susceptibles d’ésser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o de guanyar un electró quan són sotmesos a la influència d’un camp elèctric Si bé nombrosos elements químics poden ésser considerats com electròlits, alguns d’ells en particular són importants des d’un punt de vista nutritiu, ja que intervenen de manera específica en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Així, doncs, aquests requeriments, encara que mínims, han d’ésser coberts per mitjà de l’alimentació Els electròlits poden…